Respondre amb un «som un país turístic» pot ser la frase perfecta per a excusar-se del calvari de tràfic que Andorra ha d’acollir cada pont i festivitat i que, clarament, no pot. La cosa anomenada mobilitat sostenible i que tant s’ha volgut i es continua promovent s’oblida per complet, i es deixa pas a estones ben llargues –i fins i tot hores– dins el cotxe esperant que es disminueixi una mica el trànsit. Encara més, i segons les dades d’ahir de Mobilitat, durant el pont de la Puríssima van entrar al país uns 116.000 vehicles (80.557 per Espanya i els altres 35.343 per França). De veritat algú veu el país, ara per ara, capacitat per acollir tot això de manera correcta? La resposta segur la saben ja.

És evident que aquesta és un vessant que hem d’acceptar per a cada festivitat, amb una marabunta de vehicles col·lapsant-ho tot, però és també una cara de la moneda, la més negativa.

L’altra, doncs, és tot allò que totes aquestes persones que visiten el Principat –sembla incongruent, però sí, els mateixos que creen els col·lapses a les carreteres– inverteixen al territori. En aquest sentit, els petits i mitjans comerços van celebrar xifres de facturació d’èxit. Festivitats com la d’aquests darrers dies serveix per donar una petita empenta a tots aquells botiguers i botigueres que ara, més que mai, els costa barbaritats subsistir, ja sigui per la mateixa competència entre ells o amb les grans superfícies o per la inflació, entre moltes altres raons que es podrien donar. El pont de la Puríssima ha servit als petits comerços per a poder agafar una mica d’aire per, molt segurament després de Nadal i la festivitat de Reis, tornar-se a enfonsar en la piscina amb molt profund fons que suposa regentar un petit local en l’actualitat. Aquestes són els dos vessants, la cara i la creu.