La inseguretat econòmica de les famílies del país i dels ciutadans ja siguin andorrans o residents és cada vegada més aguda. Cada vegada se sumen més persones a la classe baixa, fet que hauria de ser preocupant per a qualsevol país, però que sembla que en el nostre no ho és gaire.

Si des de fa mesos sentim a Govern parlar sobre les seves solucions per a la crisi de l’habitatge, que moltes d’elles passen per construir pisos de lloguer assequible (per començar ara a construir-los), ara hem de sentir que els salaris pugen. Però no ens enganyem, només puja el salari mínim. De debò es pensen que un augment del 7% en el salari mínim pot servir d’alguna cosa per a la majoria de les persones que el cobren?

És evident que no. El salari mínim com a molt pot servir per malviure, no per viure, i el cert és que malviure no agrada a ningú. 
El que és evident és que és important és garantir la viabilitat de les empreses, però també ho és que s’ha de garantir unes condicions de vida dignes per a qualsevol ciutadà, i el que ens està quedant a Andorra és de tot menys digne.

Un 7% pot semblar una xifra llaminera per com estan les previsions de l’IPC per al pròxim any, però el problema és l’especulació immobiliària que hi ha a Andorra, així que no, un 7% no és suficient per als que cobren el salari mínim, i els que tenen salaris baixos (ja veurem com es traduirà) tampoc en tindrien suficient.

Si es compara amb l’increment d’altres països és més elevat, sí, però aquests països no tenen una especulació immobiliària tan gran com la nostra i els ciutadans no tenen la impossibilitat d’accedir a un habitatge digne. Així que no, no ens comparem amb altres països perquè la seva situació no és la mateixa.