La Caixa andorrana de Seguretat Social (CASS) paga els avortaments a les beneficiàries que resideixen a França o a Espanya o en altres països amb conveni de Seguretat Social amb Andorra i en els quals la llei els ho permet. És a dir, la beneficiària d'un assegurat a la CASS que resideix en un altre país amb el qual Andorra té conveni de Seguretat Social i on la llei despenalitza l'avortament, tindrà la interrupció voluntària de l'embaràs (IVE) coberta. La CASS li pagarà i ho farà perquè en aquests supòsits mana la llei i les prestacions del país de residència de la beneficiària. Un greuge més que sumen les dones d'Andorra,que no només no poden avortar sinó que potser infringint la llei i travessant de puntetes la frontera per fer-ho en algun dels països veïns, s'ho han de pagar de la pròpia butxaca. Amb tant rebombori com hi ha hagut per defensar els drets de les dones i el dret a decidir si volen tirar endavant o no un embaràs –només demanen avortar en tres supòsits molt perillosos tant per a elles com per al fetus–, ningú no havia descobert fins ara que la CASS podia pagar avortaments a les que no viuen a Andorra, mentre penalitza les que hi viuen i segurament hi treballen, perquè així ho exigeix la llei. Una llei que si bé impedeix a les dones avortar no impedeix a la CASS pagar avortaments. ¿Com s'entén? Doncs, perquè potser tampoc s'entendria a la inversa, que la CASS es negués a pagar aquesta prestació en països on la Seguretat Social la cobreix, només perquè Andorra penalitza una cosa que està despenalitzada a la majoria de democràcies modernes del nostre entorn. De negar-s'hi, la CASS potser complicaria les negociacions de convenis de Seguretat Social amb algun d'aquests països tan propers com Espanya o França. Potser tenen raó les dones del Sí als nostres drets, quan diuen que ja n'hi ha prou tot i que no hagin arribar fins al final.

Per a més informació consulti l'edició en paper.