PUBLICITAT

Un esport per passar-ho bé no per perdre la vida, però no ho repetim prou

L?opinió del diari s?expressa només als editorials. Els articles exposen postures personals.

El dia de Nadal va morir una noia de 27 anys a Andorra en ser engolida per una allau. Ahir als Alps italians, un jove francès de 24 anys que feia esquí fora pistes va morir per la mateixa raó. Una petita enquesta d'una televisió francesa va revelar que el 88% dels que hi van respondre volen prohibir les activitats fora pistes. Però no sempre són les activitats fora pistes que provoquen aquests accidents. Com malauradament es va poder comprovar dimecres passat, massa sovint els esquiadors fan cas omís a les senyals que els pisters s'esforcen en col·locar prèvia inspecció dels dominis. Es podria pensar que el risc en la pràctica de l'esquí s'ha banalitzat tant que els esquiadors, ja siguin experts o novells, tenen dificultats per acatar aquesta senyalització. I aleshores quan menys s'ho esperen succeeix la catàstrofe que hauria pogut ser evitada.

S'arribarà a tancar els dominis s'hi ha risc d'allaus? O si més no, es tancaran els sectors afectats, no només alguna pista sinó tots els remuntadors, per fer-ne més difícil –i si pot ser impossible– l'accés als esquiadors temeraris o inconscients? Segurament no. Les estacions fan molts esforços per informar els usuaris sobre les bones pràctiques de conducta i els conviden a acatar-les. Aleshores potser els caldria insistir més en els perills als quals els usuaris s'exposen, tot i que aquesta informació pugui semblar poc comercial.

Sigui com sigui, les morts d'aquests dos joves aquesta setmana de vacances, quan només pensaven en passar-ho bé, són massa insuportables per no posar-se en qüestió. Alguna cosa s'està fent malament quan hi ha accidents tan greus com aquests en només dos dies. La muntanya és molta muntanya i és sabut que les condicions meteorològiques poden canviar, en un tres i no res, un marc idíl·lic en un infern. Cal recordar-ho i insistir-hi per més que sabem esquiar, per més segurs que ens pensem ser, la muntanya sempre tindrà l'última paraula. I això també cal que ho reiterin una i altra vegada els que exploten els camps de neu.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT