Ni colors, ni sexes, res no influeix ni canvia el desig més anhelat dels polítics, que no és altre que el 2014 sigui d'una vegada per totes l'any de la recuperació econòmica. Un desig que de ben segur no només comparteix la classe política sinó tota la societat, des de l'estudiant fins a l'empresari, passant pels treballadors i treballadores, tinguin feina o no, prestin serveis a tercers i a la comunitat, o s'ocupin de les llars. Tots volem el mateix que torni la bonança. I qui sap? Potser mentrestant haurem après a conservar-la i a ser més estalviadors per no haver de patir mai més tanta recessió. Al risc de que molta gent pugui pensar que aquesta reflexió no l'afecta, perquè ni ha malgastat, ni ha robat, ni tan sols ha intentat aprofitar-se de l'ocasió, la crisi ens fa veure que les coses sempre poden anar molt pitjor del què van i que com diuen, malauradament, la realitat supera la ficció.

Sigui com sigui, portem sis anys capejant el temporal i veient com tots els indicadors retrocedeixen sense que res hi pugui fer gran cosa. I més encara, en sis anys també s'ha comprovat que el comerç primer motor econòmic del país, tampoc no ho pot tot. Gràcies a les importacions de tabac –les úniques que augmenten– la recaptació per a la importació de mercaderies es va mantenint estable per assegurar, de moment, els ingressos de l'Estat que tot i amb això, ha hagut de recórrer a altres fonts d'ingressos com ara els beneficis de les empreses públiques. L'hora és greu, perquè si el tabac falla, també fallaran la tercera part dels ingressos, gairebé la mateixa que serveix per pagar el funcionariat de l'Administració central. Per això, algú potser trobarà a faltar que a més de la recuperació econòmica, els polítics no hagin desitjat una mica més de seny per endreçar la cosa pública –i no només els comuns–, per al bé de tot el país.

Per a més informació consulti l'edició en paper.