Els responsables de les pistes d'esquí ho diuen. Molts esquiadors fan cas omís a les regles de bona conducta i a les recomanacions que fan les estacions, ja sigui sobre l'estat de les pistes com dels espais propers. Les estacions són les primeres interessades en reduir els accidents, però els responsables també s'interroguen per trobar solucions a un problema que cada vegada és més estès, malgrat les campanyes informatives que es fan al llarg de la temporada i els fulletons que s'editen i es reparteixen entre els esquiadors. I és que si a Andorra va morir una noia, i un nen va quedar greument ferit –la primera per una imprudència temerària i el segon a causa d'un altre esquiador que va fer cas omís de la senyalització de la pista i de les regles de bona conducta i convivència–, als Alps són tres les vides que es van perdre només en dos dies, i dos els ferits de gravetat. Gairebé tots aquests accidents van tenir el mateix denominador comú, esquiar en llocs en els quals la practica de l'esport està fortament desaconsellada pel risc imminent d'allaus.

Una solució per als explotadors de les pistes andorranes seria una major presència d'efectius de la Policia, cosa que podria induir els infractors de les normes de seguretat a adoptar una actitud més cívica envers els altres i més conservadora envers la seva pròpia integritat. Potser el primer pas seria també obligar els esquiadors a anar més protegits, com es fa amb els infants, amb l'ús del casc, i donar potestat sancionadora a les pròpies estacions que ja poden, això sí, retirar el forfet als que posen en perill la integritat dels altres esquiadors. Amb tot, aquestes iniciatives no són percebudes per igual a tots els dominis esquiables, cosa que al final pot anar en detriment de tots, perquè els accidents encara que no se'n vulgui parlar, hi són i tal com van les coses, hi seran.

Per a més informació consulti l'edició en paper.