PUBLICITAT

Subsidi d'atur contributiu o caritat institucional?

L?opinió del diari s?expressa només als editorials. Els articulistes exposen postures personals.

Mentre l’assessor tècnic de Salut i Benestar, Ramon Nicolau, defensa que caldrà  plantejar el subsidi d’atur contributiu en el moment en què l’economia vagi millor i hi hagi menys aturats (?), la primera secretària de la Unió sindical d’Andorra (Usd’A), Maria José Espinoza, defensa que s’ha de plantejar ja. Com no podria ser d’altra manera –per això l’interrogant entre parèntesis que hi ha més amunt–, perquè si no hi ha aturats i l’economia va bé, perquè cal un subsidi d’atur? De fet, la bonança d’altres èpoques que avui podem qualificar d’idíl·lica, tot i que per a molts treballadors seria discutible, és possible que tardi bastant en fer-se notar. Per això, el propòsit de Nicolau s’acosta tant a un despropòsit com fa notar Espinoza que toca de peus a terra. Cal plantejar el subsidi d’atur contributiu perquè ara és el moment de fer-ho diu i no només perquè tinguem aturats sinó perquè també s’està treballant en la reestructuració, més o menys aprofundida de la Caixa de Seguretat Social (CASS). I perquè «el problema el tenim avui i si no s’adopten mesures continuarà». De fet, l’assessor del Govern està més preocupat per no rebaixar els salaris líquids que per ajudar els treballadors que no tenen cap salari, malgrat l’ajuda que els pot prestar el Servei d’Ocupació durant un temps i que, tot s’ha de dir, no els permet cobrir gran cosa si tenen una família a càrrec. Aquesta prestació que desapareix al cap d’un temps obliga els treballadors a formar-se per trobar feina en altres sectors, si cal. Aquí també se’ls planteja un altre escull i és el fet que les formacions tampoc s’adiuen amb el que esperen els empresaris. Per això, molts perceben el programa com una caritat. Sense entrar en detalls, tot plegat fa pensar que el Govern s’estima més fer caritat als aturats que dotar-los d’eines que no els facin perdre l’autoestima i que no els marginin del món laboral. Que la feina és més estacionària que mai? Cert. I doncs, perquè no s’institueix l’atur contributiu de manera que els mateixos treballadors estalviïn per a les èpoques en què no podran treballar? Amb el que ells aportin i una mica de solidaritat per part dels altres el problema es pot solucionar. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT