Avui és el Dia Internacional de la Dona. Això no vol dir que les dones puguin abandonar ni per un moment les seves obligacions professionals o familiars, i anar-se'n de festa o d'esbarjo. De fet, avui no és un dia de celebració sinó de reivindicació i per tant, potser és un dia més trist que no pas alegre. Per a molts també és un dia com un altre, si no fos perquè a una hora o una altra, les dones tenen el dret de manifestar allò que pensen –bé, potser no tot, això també depèn del país on visquin–, i els poders públics se solen afegir a la celebració per encoratjar la seva lluita per a la igualtat i la independència. Una altra cosa és que els poders públics actuïn en aquest sentit, i que les actuacions que emprenguin arribin a donar bon resultat. I és que el tema de la igualtat de sexes és una mica escabrós perquè costa reconèixer que la discriminació ha estat un dogma amb el qual durant segles s'ha alliçonat les poblacions, a través de l'educació o de les creences... A tal punt, que avui es fa difícil posar mà allà on fa falta posar-la, i amb urgència. És el cas de la desigualtat salarial que en alguns països costa més de regular i respectar que en uns altres.

També ho és perquè es deixi de considerar la dona un mer accessori, ja sigui per fer fills, fer bonic o fer la vida més fàcil als homes, perquè a més de treballar, també renta, planxa, cuina, fa la compra, s'ocupa dels fills i si li queden cinc minuts, fa un massatge a les cervicals molt relaxant. Aquest ha estat el rol de la dona –no ens enganyem, encara ho és a moltes llars–, la super heroïna de cada dia que no té temps per queixar-se perquè l'important és avançar, un dia i un altre. No cal dir quan les coses es compliquen i en lloc d'agrair-li la dedicació, se l'apallissa. Per tot plegat, i perquè no se la deixa decidir per ella mateixa, la dona encara té un present complicat en un món gens igualitari i poc solidari.

Per a més informació consulti l'edició en paper.