La demanda de la consellera general del grup parlamentari socialdemocràta, Rosa Gili, al Síndic General, perquè el Govern li faciliti còpia dels informes pericials encomanats pel Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS) i pel Ministeri de Salut i Benestar en relació a la mort d'un nadó a l'Hospital de Meritxell, dóna una mica d'esperança als pares de la nena prematura i a tota la població, perquè són moltes les persones que estan convençudes de que es vol ofegar l'afer. Al primer informe d'una neonatòloga se'n hi va afegir un altre d'un pediatra que tenia sobretot una virtut, la de contradir-la. Un informe que segons els pares no estava previst encomanar i que una vegada entregat, el SAAS va decidir tancar la investigació interna o això almenys és el que va anunciar, tot i que no va fer la unanimitat. I és que el mateix dia que el SAAS comunicava aquesta decisió, la ministra de Salut, Cristina Rodríguez, afirmava que la investigació encara no estava tancada. La confusió, doncs, encara continua no només de portes endins, sinó també de portes enllà de l'hospital. Mentrestant, els pares sí que reclamen l'informe forense sobre trasllats, que al seu entendre no té res a veure –o no ho hauria de tenir–, amb l'informe que va elaborar un catedràtic de la Universitat de Barcelona, que va analitzar els fets que li van traslladar des d'Andorra. Per tot plegat, la iniciativa de la consellera Gili és benvinguda, sobretot pels pares que no desitgen altra cosa que fets com aquests no es tornin a produir mai més, i portaran l'afer a la jurisdicció penal i no la civil, perquè consideren que es tracta d'un problema moral que no només els toca a ells sinó que també toca a tota la societat andorrana. I podríem afegir perquè callin les males llengües que diuen que volen diners o pitjor encara, que la nena no tenia cap possibilitat de sobreviure, s'hagués fet bé o no tan bé. D'aquesta última afirmació, la única cosa que ha quedat clara, és que a Andorra no.

Per a més informació consulti l'edició en paper.