Cada any surten al mercat més titulats universitaris que de Formació Professional. Ningú sembla haver-se aturat a pensar o, almenys , a exposar els perjudicis creixents d'aquesta situació tant per a l'equilibri del mercat laboral com per al desenvolupament del país i per als interessos dels afectats de forma més immediata, els joves. La piràmide s'està invertint i si cada vegada hi ha més titulats universitaris que saben, per exemple, fer projectes, no succeeix el mateix amb qui els ha d'executar.

El que cobren els universitaris quan entren al mercat laboral s'està acostant cada vegada més al que guanyen els joves que han cursat només l'educació obligatòria. La FP –que és l'altra opció al Batxillerat després d'aconseguir el títol d'ESO– està en un punt intermedi , però la majoria dels titulats en Formació Professional troba feina en el seu camp abans de sis mesos. No els passa el mateix als universitaris .

Malgrat tot, la FP segueix sent considerada socialment com l'opció per als estudiants que no estan capacitats per anar a la universitat. La majoria dels pares d'alumnes de 16 anys vol que el seu fill tingui estudis superiors, simplement perquè pensen que així es llauren un futur millor. La ministra d'Educació i Joventut, Roser Suñé, va visitar ahir el centre de Formació Professional d'Aixovall, que va viure unes jornades de portes obertes. La ministra va assegurar que la majoria d'estudiants d'aquest centre que acaben els estudis troben feina. No n'hi prou, però, amb bones paraules. Seria desitjable introduir la FP directament en les empreses, donar-la a conèixer bé a les escoles i instituts i incentivar la seva elecció, o imitar la FP dual alemanya, on es combinen els estudis amb la feina cobrant un sou. Seria la manera de combatre la desacreditació que pateix la FP d'una part de la societat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.