Àustria i Luxemburg van decidir, dijous passat, aixecar el vet a la directiva europea sobre l'intercanvi automàtic d'informació fiscal. L'acord, doncs, serà aprovat en el proper Consell de Ministres de la Unió Europea, després de sis anys de negociacions. I és que els dos socis dissidents –en aquest tema– volien garanties de que Suïssa, Liechtenstein, Mònaco, Andorra i San Marino, avançarien en la mateixa direcció. Sembla ser que les coses canvien i que els petits països europeus caminen en la mateixa direcció tal com preconitzaven Àustria i Luxemburg. Tot fa pensar que el procés anirà més ràpid del que fins ara es preveia, entre tres i cinc anys perquè l'intercanvi automàtic d'informació fiscal fos efectiu. Una hipòtesi que també es justifica per la decisió de la UE d'implementar un sol estàndard de funcionament en l'intercanvi automàtic –el de l'OCDE– i no dos com s'havia arribat a especular –el de la UE i el global. I no oblidem el compromís del Consell de Ministres de concloure abans de finals d'any les negociacions amb els cinc països tercers enclavats però en territori de la UE. De fet, la Comissió Europea haurà de presentar un informe sobre l'avançament de les negociacions al Consell de Ministres el proper mes de desembre.

Així, el secret bancari és susceptible de desaparèixer per als evasors perquè els governs europeus tindran un major control sobre els 850.000 milions d'euros que perden cada any, segons Oxfam. Una bona notícia per a les societats europees que han vist durant aquests últims anys com el seu estat del benestar s'anava degradant alhora que s'anaven destapant casos flagrants de corrupció i evasió fiscal.

Sigui com sigui, el procés està en marxa i Andorra com els altres països companys de viatge, s'haurà de posar a fer els deures amb la millor celeritat possible per superar amb èxit el nou repte que s'albira.

Per a més informació consulti l'edició en paper.