Com no podria ser d'altra manera, la demanda de crèdit no augmenta segons el sector bancari però també segons molta gent que cansada de buscar-ne ja no en busca més. Ahir el ministre de Finances, Jordi Cinca, es va entrevistar amb el president de l'Associació de Bancs (ABA), Miquel Alabern, que transmetrà a les entitats bancàries, la inquietud del ministre perquè «s'obri l'aixeta del crèdit» i es pugui donar satisfacció a les patronals i associacions d'empresaris que ho reclamen. Puntualment, l'Associació d'Importadors de Vehicles (AIVA) i l'Associació de Contractistes d'Obres (ACODA), però segurament que n'hi ha més. Amb tot, també hi ha altres factors perquè la demanda de crèdit no augmenti, sobretot la que afecta al consum. La inseguretat en el treball –no cal dir l'atur–, fa que moltes famílies es plantegin prioritats i abandonin algunes necessitats d'abans que avui són supèrflues, i que també apostin més per estalviar que no pas per gastar. Ho diuen els experts, ho ratifiquen les mestresses de casa i el consumidor, els hàbits de consum han canviat. Avui, es compara tot. No només el preu sinó els ingredients d'una conserva, els agents actius d'un detergent o d'un xampú, i els components tèxtils de qualsevol peça de roba i la seva procedència, no sigui que perquè és de marca, estigui feta de qualsevol parrac i de qualsevol manera. Cal que duri i resisteixi al rentat! O sigui que a banda de necessitats reals com la rehabilitació d'edificis que ens fa molta falta perquè Andorra fa una mica de pena, i que potser sí que en aquest àmbit els bancs podrien ajudar més. Però, pel que fa al consum s'obren alguns dubtes. Altra cosa serà que les entitats no reaccionin en el primer cas, aleshores potser el Govern s'hauria de replantejar el sistema tributari que els ha dissenyat, i destinar una part del que pugui recaptar de més a ajudes més conseqüents per restaurar el paisatge urbanístic del país, per exemple.

Per a més informació consulti l'edició en paper.