Vivim en un país de cacofonies. D'una banda, tenim els funcionaris més que rebotats perquè se'ls vol retallar el complement de jubilació, de l'altra tenim el sector privat, tots els contribuents que fan possible l'existència de funcionaris i administracions, que fa anys que reclama la contenció de la despesa pública i sobretot, del funcionariat. Mentre que per a l'empresari d'aquest país és evident que tenim massa funcionaris i una administració massa feixuga i massa costosa, per al polític no és tan així, sobretot quan no és qui mana, i pensa que posar-se de part del bàndol contrari l'ajudarà a sumar vots. Una idea gens descabellada que fins no fa tants anys ha funcionariat molt bé. Però els temps estan canviant i estan canviant tant, que per primera vegada un Govern s'atreveix a agafar el toro per les banyes malgrat que això li suposi perdre, com a mínim, un parell de milers de vots. I si s'atreveix és perquè la situació que es pretén mantenir amb estires i arronses i alguna actitud de mala fe com ara alentir sine die les negociacions, és insostenible. Ja ho és avui i que ningú somiï, ho serà encara més demà. O sigui que caldrà trobar un terme mig perquè el funcionariat pugui conservar una jubilació digna –fins i tot amb retallades sempre serà més digna que no pas la de la majoria de treballadors del sector privat– i per no continuar engreixant el personal de l'administració, s'anomeni com s'anomeni i sigui o no funcionari, i sobretot caldrà que l'administració es doti d'eines àgils i fiables que a la llarga representen un gran estalvi de diners i de temps per a tots els contribuents. Si no és així, el més probable és que s'arribi a una situació en que la cacofonia es convertirà en un diàleg de sords, on cada qual agafi la tangent per ser el més econòmicament insolidari possible. I és que per a molta gent, és així com es comporta el funcionariat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.