La reforma de la Llei de la CASS que va quedar tancada dilluns passat per la Comissió legislativa de Sanitat i Medi Ambient, després d'analitzar més de 200 esmenes, encara es quedarà curta. I és que no solucionarà incongruències –sobretot quan es parla de sistema sostenible– com ara el fet que una persona jubilada pugui continuar treballant i cobrar al mateix temps la pensió, per més que cotitzi.

El normal al nostre entorn és que mentre treballi no la cobri, encara que hagi passat l'edat de jubilació. Altre punt que no s'arregla és el de la insolidaritat de la branca de vellesa. Aquí no es distribueix res entre els que cotitzen més i els que cotitzen menys. Ben al contrari, es continuaran mantenint pensions elevadíssimes, tot i que tothom sap que durant anys s'ha utilitzat la branca vellesa com un producte financer perquè dóna més rendibilitat que molts productes del mercat i a més, té la garantia de l'Estat. O sigui que per anivellar una mica la cosa, el sostre de la pensió se situarà en 4.000 euros, mentre que no hi haurà cap topall a la baixa. I en el cas que una persona rebi una pensió que no li permeti viure, podrà demanar una ajuda al Ministeri de Salut i Benestar –sempre i quan no sigui propietària ni rendista, només faltaria!

Tot plegat continua tenint alguna cosa d'incomprensible, perquè a tot això cal afegir que les cotitzacions no s'apujaran. I com garantir doncs la continuïtat del sistema si aquest ja és deficitari? Retallant les pensions? Aquesta és una mesura que ha quedat descartada, tot i que serà difícil que s'apugin perquè només es farà en anys de bonança. Quina bonança? La macroeconòmica o la bonança de les arques públiques? Perquè al final tot haurà de sortir del mateix lloc. El Govern haurà de tapar el dèficit i també el forat de les pensions indignes. I d'això en diuen un sistema sostenible.

Per a més informació consulti l'edició en paper.