A partir de l'1 de gener residents i transfroterers estaran subjectes a l'obligació de fer la declaració de la renda (IRPF). L'Estat necessita noves fonts d'ingressos i la signatura de CDI passa necessariament per fixar una tributació, encara que aquesta sigui de perfil baix en relació a altres països.

A ningú li agrada pagar, i menys que li aprimin el sou. Però Andorra ha entrat (forçada, això sí) pel camí de la normalitat fiscal. És cert que DA en cap moment de la campanya ni en el programa va parlar d'implantar l'IRPF, i per això les crítiques que se li plantegen estan argumentades. A Andorra parlar de pagar impostos és molt impopular i l'únic partit que ho va fer obertament (a costa de perdre vots) va ser el PS. L'Executiu taronja ha seguit el planning socialdemòcrata perquè no tenia cap altra alternativa.

Arribats a aquest punt el que s'ha de prioritzar ara és que la declaració no suposi un maldecap per als obligats tributaris. El ministre de Finances, Jordi Cinca, va negar ahir que el sistema sigui complicat, ja que les empreses faran la retenció de l'IRPF que hagin de tributar els seus treballadors, i aquests hauran de declarar al departament de Tributs i Fronteres quines són les deduccions que se'ls pot aplicar. L'empresari ingressarà les retencions tal i com ho fa amb les cotitzacions de la CASS

«Es tracta d'un model peculiar, molt adaptat a la realitat andorrana i que limita moltíssim les declaracions», va manifestar ahir el ministre Cinca. De fet, el ministeri calcula que els obligats tributaris subjectes a l'IRPF no superin el 25% del total dels assalariats.

El problema d'aquesta simplicitat és que ja se sap que la picaresca i l'engany per no pagar o pagar menys són habituals, i amb aquest model queden vies obertes.

Per a més informació consulti l'edició en paper.