El nom d'Andorra està lligat des de fa segles al contraban de tabac, i això continua passant en l'actualitat, malgrat els esforços de la Guàrdia Civil, la pressió per part del Govern espanyol i l'evolució pròpia d'Andorra que ha deixat de considerar el contraban de tabac com una activitat reconeguda i fins i tot respectada a castigar-la com a delicte.

El contraban continua i continuarà existint mentre no hagi un preu uniformat en tots els països, i això és una previsió inabastable. La Jonquera (Girona) és un punt clar de contraban, on els francesos s'hi desplacen per comprar cartrons a preus molt més reduïts que els que es venen a França. El mateix passa a la frontera de Gibraltar i a Andorra, i el fenomen sembla impossible d'aturar mentre cada país tingui el seu popi nivell impositiu per obtenir uns ingressos que sovint es justifiquen sota l'absurd argument que els Governs miren de tenir cura de la salut dels ciutadans.

Que el tabac mata ho sap tothom, fumadors i no fumadors, però també és cert que es tracta d'una eina recaptadora molt important. No es tracta de fer apologia del contraban ni de treure importància al perjudici que causa el tabaquisme en la salut i el cost que provoca al sistema sanitari, però no cal amagar tampoc que si es tracta d'una droga addictiva permesa pels Govern és perquè també treuen els seus beneficis.

Que el preu pot resultar un element dissuasiu és evident, però les tabaqueres se les enginyen per traure al mercat marques blanques o d'altres més barates per mantenir el consum. I amb la crisi per mig aquestes marques s'han fet amb una porció important de les vendes, i la subsistència obliga a alguns homes a tornar a fer de farcedells per treuen-s'hi uns diners extres. Els preus puguen, sí, però el fumador no renuncia i el tabac és consumit també per molts adolescents.

Per a més informació consulti l'edició en paper.