El model de negocis dedicats al comerç al nostre país han canviat força en els darrers anys. De la petita botiga familiar a la multinacional de marca comercial coneguda a tot arreu amb preus agressius, campanyes sòlides fetes amb grans estudiosos de màrqueting darrera. Això és una realitat i és complicat de caminar cap a una altra banda en un moment en que el món es globalitza i que totes les capitals tiren cap aquí. Ser a Estocolm, Barcelona o Lisboa varia ja ben poc en comparació al canvi radical que suposava viatjar ara fa un parell de dècades. Les botigues són en un 90% iguals, la música és la mateixa, els anuncis de les pel·lícules de cinema per descomptat i estem caminant cap a la homogenització que sembla no tenir fi.

Entre tota aquesta batalla per les marques el petit comerç intenta treure el cap com el poll que busca menjar quan ve la mare al niu, i certament ho té molt complicat si no copia la fórmula de les grans marques que és precisament el que el fa estar en precari. Les zones comercials s'uneixen per promocionar en bloc les seves botigues amb diverses excuses (o motius) marcats en el calendari. Si sempre hem sentit a dir que Sant Valentí o altres festes similars han estat creades pels centres comercials per facturar més (fa poc vem passar el Black Friday, un exemple clar que la facturació passa per davant de la tradició) ara els comerços petits es sumen a la moda i organitzen campanyes específiques per fer una mica més de caixa. La clau? Sobreviure. I ho fan amb la vella tradició de «la unió fa la força», tots junts, en bloc, per intentar combatre els pressupostos milionaris de les grans marques. I ara que ve Nadal és una ocasió ideal per totes les botigues que no tenen més remei que apuntar-se a una lluita ferotge que acostin els clients a comprar els seus regals en aquests comerços i no en altres.

Per a més informació consulti l'edició en paper.