Tocava fer balanç de l'any, però en aquestes alçades de calendari és inevitable que el cap de Govern, Toni Martí, fes un repàs més extens quan les eleccions generals estan a tocar. La primera és una lliçó. Ho va dir amb paraules assertives però en el fons va sonar a una autocrítica que, com va reconèixer, no aportarà cap rèdit electoral a DA. Els funcionaris han sabut jugar fort i ho han fet bé allargant les negociacions i el Govern s'ha deixat portar a l'espera d'una entesa que ja se sabia per endavant que no arribaria. «Han hagut més manifestacions que en 25 anys», va afirmar un Martí que va admetre l'error de deixar estendre unes converses estèrils per acabar al final imposant la tesi de DA en el moment més inoportú. I per tant queda per al futur mandat la reforma més global i profunda de la funció pública

Però ja no hi ha marxa enrera. La gestió del Govern deixa un cert regust a cessió també davant dels comuns. La reforma de les transferències i de les competències no ha estat possible i tampoc li ha agradat a Martí el resultat final. S'agraeix la sinceritat d'un polític davant els ciutadans, perquè vendre sempre la satisfacció és el principal signe de mentida camuflada.

El líder taronja va vendre com a gran èxit l'espai que ocupa Andorra en el context internacional. Està convençut que s'ha guanyat en credibilitat, i també va ser sincer en compartir els honors amb els governs anterior. No faltaria més, perquè Martí –amb Cinca al seu costat– sap que l'IRPF no formava part del programari demòcrata. Però la tributació, baixa en comparació a la que envolta Andorra, era necessària per tancar uns convenis de no doble imposició que el cap de Govern portava sota la màniga. El que cal és que el ciutadà percebi els canvis en forma de millora de l'economia en la seva butxaca.

Per a més informació consulti l'edició en paper.