Si el final d’any ha estat políticament molt actiu, amb les preses d’aprovar diverses lleis que veien com se’ls esgotava el marge de temps, i amb la voluntat dels consellers de DA i de l’equip de govern de donar carpetada a diversos temes abans d’anar-se’n de vacances de Nadal, el principi del 2015 es presenta com un sprint polític que culminarà (o no) amb les eleccions l’1 de març. La visita de Rajoy, la inauguració de l’Aeroport d’Andorra-La Seu d’Urgell, la dissolució del Consell, la campanya electoral, la signatura dels CDIs amb Espanya i França, les eleccions, el nou consell, la investidura, i qui sap si alguna cosa més durant el primer trimestre d’any i abans de trepitjar l’abril.
Durant aquests dies encara hem de veure molts moviments. Si DA més o menys té clar el seu calendari, encara haurem de veure com ho fan els Liberals, com i quan presenten el seu candidat i com desgranen les informacions d’on i com faran les llistes parroquials. I mentrestant el PS s’ho mira fregant-se les mans, perquè al contrari del que passa a la majoria de països occidentals, on qui es fragmenta és l’esquerra, el que està passant aquí és que es fragmenta la dreta, i s’hauran de dividir els vots entre Demòcrates i Liberals, per molt que els primers hagin fet un gir substancial cap a tesis més socialistes darrerament. L’esquerra però ja està fragmentada, potser del tot, i és per això que ara només li pot tocar sumar, perquè després del terratrèmol intern dels darrers anys, si es fragmentés més, potser ja ni es veuria.
Així doncs, pot ser que ens trobem amb un consell altre cop amb quatre partits polítics. A aquestes alçades, qualsevol altre país patiria per les majories i la possibilitat de fer govern, aquí, on el sistema electoral és com és, una cambra amb quatre o cinc partits no vol dir necessàriament desgovern, pactes i contrapactes perquè el pes del vot parroquial fa decantar la balança més fàcilment, especialment tenint en compte que hi ha partits que no podran fer llistes a tot arreu. Tot i això, la dels pactes, és una opció a la qual haurem d’estar atents, perquè veient com estan les coses, a més d’un ens podria sorprendre.H

Per a més informació consulti l'edició en paper.