Va esta fi ahir el Copríncep Episcopal. El que havia de ser una tradicional recepció de Nadal amb els bons desitjos habituals es va convertir en una sana lliçó dels mals que afecten la política i els polítics, a casa nostra i en el món en general. No en va es va centrar en el descrèdit de la política entre la ciutadania i la desconfiança que genera no només la seva acció, sinó també en el funcionament de les institucions.

Joan-Enric Vives va posar el dit a la nafra. I ho va fer davant una audiència distingida, amb la creme de la creme de l'alta societat andorrana: polítics, banquers, juristes, representants dels comuns. Tots junts aplegats a l'interior del Palau Episcopal no escoltant una reprimenda, però sí un seriós avís sobre el que reclama la societat i tot allò que es fa i no agrada, que provoca desafecció o, en paraules de Vives, que genera una ciutadania «a-institucional» o, el que és el mateix, que gira l'esquena al país i es desentén del futur col·lectiu.

En un moment quasi de precampanya a les portes d'unes legislatives i amb un horitzó proper de comunals, el copríncep va exigir als polítics lleialtat a les seves promeses, que oblidin el tactisme fàcil tan de moda per sumar vots i que fugin de programes electorals estèrils i buits de continguts que s'omplen amb un propòsit fràgil de propostes que no s'acaben complint. I per damunt de tot va elevar l'ètica com l'eix sobre el qual s'ha d'estructurar tota l'acció dels dirigents de les institucions per tal de no obviar que la política és el servei a les persones, a la societat i al país, conceptes que no sempre hi són presents.

Va ser un discurs ple de contingut. Va ser un avís davant de dos processos electorals: un proper i l'altre més llunyà, però ambdós ja en ment de la maquinaria dels partits. I Vives va dir la seva amb frases clares i sense ambigüitat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.