P er fi els andorrans estrenem el nostre propi euro. Després de més d'una desena d'anys utilitzant la moneda comunitària, ara ja tenim els euros andorrans, que es van presentar ahir i que ens acosten una miqueta més a la unió europea. I per què no dir-ho, una nova manera de fer publicitat del país, perquè arribaran ràpidament a moltes mans de forans que potser no coneixen el nostre país

L'acostament a la UE sembla que cada dia agafa més força, tot i que en el moment que es va iniciar no se s'havia cap a on ens portaria; érem un país col·locat a la llista negra de molts dels nostres veïns, i els canvis que s'han anat fent han demostrat la voluntat d'Andorra d'avançar cap a Europa. Però és una voluntat agredolça, encara hi ha molts ciutadans que no veuen del tot clar per quin motiu ens hem d'acostar a la Unió Europea, mentre altres com per exemple el Regne Unit es qüestionen si marxaran. A més, si hem de fer una llista de coses negatives en cas que hi pertanyem, hi hauríem de posar, com és lògic, que seríem un país que aportaria molts més diners que no pas els que rebria, ja que la renda per càpita el nostre país és superior a la dels veïns. Tot plegat s'ha de veure com es negocia perquè per molts motius no podem entrar-hi en les mateixes condicions que els països que ja hi són. Però també hi ha els aspectes positius, força. La facilitat amb què els nostres empresaris puguin anar a l'estranger i comerciar amb tercers països europeus, també és un factor important a tenir en compte, i el fet que els de fora puguin venir a comerciar aquí també és important. És per això que és bàsica ara la negociació que s'està tenint per poder entrar a la Unió, una negociació que ha de ser perquè tots hi sortim guanyant, perquè Andorra pugui conservar les seves especificitats sense necessitat de ser la marca blanca d'algun altre país, i puguem tenir la suficient autonomia com per seguir governant-nos nosaltres mateixos sense interferències de l'exterior. Unes negociacions, que partint d'aquí hauran de ser molt semblants a la quadratura del cercle perquè precisament el que vol la Unió Europea és homogeneïtzar-ne membres, cosa que per nosaltres seria fatal. Cal veure doncs com es fa aquesta negociació que encara la recta final, i com en la propera legislatura els polítics es fan responsables de les decisions han de marcar el futur immediat del nostre país en relació amb els seus veïns.

Per a més informació consulti l'edició en paper.