El 31% dels andorrans (o residents, és clar) fumen. Més que la mitjana europea. Dels nostres veïns fuma el 27% de la població. Aquí la xifra és més alta perquè el preu del tabac és més barat? Podria ser, però també podria ser perquè fa menys temps que tenim la llei anti-tabac.

Les lleis que protegeixen els no-fumadors a països veïns són molt més antigues; a França és del 2007; a Espanya després dels experiments que van sortir malament, la darrera, molt semblant a la nostra és del 2011i la italiana és del 2005. A Itàlia el dia que vam aprovar aquí la nostra controvertida llei fumava menys del 13% de la població, i si bé és cert que es va aprovar allà la llei abans que aquí perquè la gent n'estava molt més conscienciada, també ho és que el nombre de fumadors ha baixat en picat els darrers anys, concretament des que es va aprovar la llei.

Al marge de la idoneïtat d'aprovar aquesta llei i quan es va fer, el que sí que va marcar va ser un abans i un després de la relació població-polítics. Fins aquell moment els polítics eren els únics que decidien tirar endavant lleis. Aquesta va ser la primera proposta que va arribar a aprovar-se perquè els ciutadans van impulsar-la. Es va iniciar una campanya des d'un mitjà de comunicació, una periodista reputada del país, i va arribar fins al Consell General. Tot plegat en un moment històric en què molta gent reclama la participació ciutadana més enllà d'un cop cada quatre anys per emetre el vot. Aquesta va ser la demostració aquí al país que sí que es pot fer. Ara bé, és complicat: només poden signar la petició els andorrans (els que tenen passaport del país), com si el que fos que es reclamés no tingués efecte sobre la resta de ciutadans, en el cas del tabac, com si el fum del company de feina no afectés un portuguès o un francès que treballa al costat, o el tabac del començal de la taula del costat del restaurant no afectés un altre començal anglès. Està molt bé ser democràtic i tenir mecanismes perquè el poble s'expressi, però si a més podem aplicar-los amb lògica, serà molt millor per a tots.

Per a més informació consulti l'edició en paper.