Els veïns del Pirineu reclamen la nostra ajuda. Ho fan perquè allà hi tenen una taxa d'atur elevada i alguns dels treballadors força especialitzats en temes d'hivern. Aquí el sector hoteler reclama que s'ampliï la quota de temporers, les pistes cada any contracten centenars de persones per restauració i les escoles d'esquí i els nostres comerços fitxen per la temporada forta venedors de suport.

Això fa molts anys que funciona així, però quan a l'estat espanyol l'atur era molt més baix, costava molt fer venir gent a treballar aquí. Ara que allà la cosa està malament, lògicament reclamen que Andorra els faciliti la incorporació laboral.

Les raons que esgrimeixen són realment bones: feina especialitzada, ja que coneixen el sector i tenen ofici en la matèria perquè treballaven en un sector igual que el nostre però a l'altre costat de la frontera; coneixement del territori, perquè vulguis o no, comparant La Cerdanya amb Andorra o La Patagonia amb Escaldes, probablement surti guanyant la primera comparació; i finalment, el coneixement de la llengua i la semblança cultural. Raons de pes, és evident. Però per la contra hi ha la gent que durant anys ha vingut al país a treballar i que ja té el seu model de vida mig any aquí i mig any allà. En els darrers anys són menys que abans, sí, però encara hi ha força gent de l'Argentina, el Regne Unit o Xile que fan mitja vida aquí i mitja a casa seva. Cada any ells esperen poder tornar, perquè ja forma part de la seva rutina, i el fet de contractar gent de proximitat topa frontalment amb la contractació d'aquesta gent, com passa ara. Andorra juga ara un paper importador de treballadors. A principis del segle passat era al revés, llavors eren els d'aquí que havien de marxar perquè no tenien feina a Andorra, i alguns marxaven direcció les regions vitivinícoles i altres cap a les grans ciutats per provar de tenir oportunitats. Han passat els anys i la truita s'ha girat, ara som nosaltres els que tenim la sort, que es converteix alhora en responsabilitat, de donar feina als que no en tenen.

Per a més informació consulti l'edició en paper.