Avui arriba a Andorra la Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat de la Xarxa Vives amb alumnes del Col·legi Sant Ermengol, l'Escola Andorrana de Batxillerat, l'Institut Espanyol d'Andorra, i el Liceu Comte de Foix que participen en les eliminatòries prèvies per escollir el millor orador de la xarxa.

És una iniciativa que ve copiada de les grans escoles de negocis però aplicada a la joventut del país. Una iniciativa lloable i necessària perquè precisament als nostres joves (i als no tan joves també) els cal una bona dosi de capacitat oratòria.

Vivim en un país ple de comunicació: mitjans, internet, smartphones, smartcars i smartcountries però en el qual pots anar a comprar al supermercat i sortir-ne sense que ningú t'hagi dirigit la paraula, ni tan sols la caixera. I això, no ens enganyem, no es fa per economia lingüística, es fa per comoditat, per mandra.

I és que hem perdut la sana costum de comunicar-nos, d'explicar-nos les coses, de dir el que creiem i el que pensem.

Ens hem instal·lat en la còmoda posició d'enfadar-nos per tot el que ens diuen, indignar-nos i fins i tot denunciar perquè ens sentim ofesos per tot, però potser el que ens cal és aprendre a expressar-se millor, fer que la gent ens entengui.

A finals d'aquesta setmana hi haurà el tret de sortida de la campanya electoral. Serem altre cop en un d'aquells moments interessants per al país en el qual els apolítics ens expliquen què és el que volen fer i com pretenen dirigir el nostre país, però molts tenen mancances importants en oratòria i ho tenen francament complicat per convèncer algú que els confiï el seu vot amb un míting o una conversa del porta a porta. És una cosa que ens cal millorar com a país en política i en tots els àmbits i, com totes les coses, si es comencen des de la base potser en un futur ens anirà millor.

Per a més informació consulti l'edició en paper.