A ndorra té un munt de particularitats per explotar turísticament i a vegades sembla que estiguem perdent el temps. Tenim un país molt atractiu, però el problema és que sovint ni nosaltres mateixos ens ho acabem de creure i caiem en el comparacionisme amb les capitals veïnes. I és evident que sortirem perdent si ens comparem amb Barcelona, però això no ens ha de fer por. Sortirem perdent perquè Barcelona és una ciutat rica, ordenada, amb molt d'art, arquitectura, platja i molts ingredients que la fan ser una de les capitals mundials amb més turistes. Però Andorra en àmbit turístic no es queda curta. Tenim un paisatge impressionant, una gastronimia que Déu n'hi do, les millors pistes d'esquí del sud d'Europa i un comerç en el que es pot trobar de tot i a preus molt competitius. També tenim nuclis antics on passejar o prendre una cervesa en una terrassa es converteix en un moment inoblidable pels nostres visitants, i la calma de la natura que envolta el país allà on miris.

Ara bé, potser sí que ens falten ingredients per ser 100% competitius amb l'entorn. És cert que la nostra oferta cultural és limitada. No parlem de tradicions i costums (cada any hi ha més turistes que vénen per Sant Joan per presenciar l'actuació dels fallaires, i tenim un romànic com no n'hi ha enlloc més), però seguim punxant en el tema museístic.

Les dades de visitants als museus disminueixen, i això no es bo perquè vol dir que ens estem distanciant d'un tipus de turista que ens omplim la boca dient que és el que ens interessa. Muntem exposicions espectaculars, tenim petits museus gens menyspreables que ofereixen molt bones impressions als visitants, però quan s'ha volgut muntar un museu nacional molts s'han posat les mans al cap. Ara esperem que vingui una baronessa de les espanyes i ens munti aquí el que nosaltres no ens hem atrevit a fer.

Per a més informació consulti l'edició en paper.