És de tots sabut que som una societat que està molt cultura amb el voluntariat. Existeixen, per sort nostra, gran quantitat d'entitats i associacions que vetllen per mil i una coses i que si no existissin, la nostra societat seria molt pitjor. Cal fer un gran agraïment públic a tota la gent del país que destina part del seu temps, recursos i humor a fer millor la vida dels altres, i cal fer-ho de tot cor. De fet, s'hauria de fer un homenatge públic més notori perquè la seva tasca és importantíssima per al nostre estat del benestar.

I aquestes persones són en molts àmbits, des de la cultura i l'esport fins als temes més socials, passant pel suport a tot tipus de malalties i acompanyament en mals moments de la vida, i és que en una societat que es titlla de cada cop més individualista, una alenada d'aire fresc de gent amb esperança i gratitud immensa cap als altres és la mostra de solidaritat més maca que pot existir.

Ara bé, quan es forma part d'una associació sense ànim de lucre, un defensa que es facin les coses d'una determinada manera i és del tot lícit que ho faci ja que les hores que hi aporta són molt importants, però el consens és bàsic per al bon funcionament de les entitats formades per gent que, a més de no rebre diners, sovint en posen i tot.

És per això, pel bé de tots els que reben el suport d'aquestes entitats, que el consens intern sigui el pa de cada dia, que tots plegats vagin a la una en el si de les associacions i entre elles, o les federacions. No és cap cosa positiva que gent que es mulla tant per un projecte vegi menystinguda la seva feina per malentesos entre les cúpules de dos entitats.

Cal urgentment, pel bé de tots als que ajuden, que són molts, que AMIDA i la FAAD es posin a treballar junts i no pas per separat, acabar amb els retrets i continuar fent la magnífica feina que les dues associacions saben fer i ho han demostrat sobradament.

Per a més informació consulti l'edició en paper.