Manuel Valls, nascut a Barcelona fa 53 anys, Primer Ministre francès. Toni Martí, nascut a Andorra en fa 52, Cap de Govern. Tots dos tenen el català com a llengua materna, tot i que Valls, és clar, només la fa servir amb la família i no a la feina.

Ahir al migdia els dos mandataris es van trobar a París, on van mantenir una reunió distesa i tranquil·la, en francès. Bé, de fet es veu que Valls, de manera “informal” segons diuen, va saludar Martí a l'inici de la trobada i al comiat dels dos polítics. La formalitat es veu que la van deixar pel francès. És evident que Martí va mostrar l'amabilitat de parlar en l'idioma del lloc on va anar a visitar Valls, lògic fins aquí, i sort que tenim un Cap de Govern que sap més d'un idioma, no com els veïns del país del sud, però no per això cal relegar la nostra llengua cap a la informalitat. Segur l'acte de Valls ha estat considerat tot un detall per més d'un, però ens cal convenciment que tenim una llengua pròpia forta, i sobretot: normal. Tan normal com la que tenen a Itàlia, a Polònia o a Suècia. Una llengua que té més literatura i història que moltes de les europees que tenen un estat fort i gran al darrera. Una llengua que és la nostra. La d'un estat lliure, sobirà. Una llengua que si nosaltres no en fem bandera, ningú en farà per nosaltres. Que cada dia té menys parlants a casa nostra i menys del 30% dels que vivim al Principat la té com a llengua materna. És per això que és de vital importància, perquè la nostra llengua no desaparegui, que dos catalanoparlants l'usin sense complexos. Al cap i a la fi, no hauria passat res de res si la reunió d'ahir s'hagués fet en català, perquè el català serveix per tot el que es vulgui, i si Òscar Ribas va pronunciar aquell magnífic discurs a l'ONU el 1993: “l català és el nostre idioma oficial. És en la llengua de Ramon Llull, Ausias March i Salvador Espriu, la quina es parla des de Fraga –a l'Aragó– fins a Maó –a l'illa balear de Menorca– i des de Salses –al Rosselló francès– fins a Guardamar –a les terres meridionals del País Valencià. És en aquesta llengua, la catalana, que he vingut davant aquesta Assemblea a parlar de pau, llibertat i fraternitat.”

Ara només cal esperar que Valls faci la visita anunciada al Principat, i esperar a veure si la informalitat de la salutació s'acaba convertint en submissió lingüística.

Per a més informació consulti l'edició en paper.