És cert que Andorra té les dimensions poblacionals d’una ciutat mitjana, i que per tant, el percentatge de polítics que té el país en relació a la seva població és força alt: tenim molts polítics, molts, si contem els dels comuns, els del Consell General, els ministres, les oposicions, etc. I és evident que no tothom que té com a vocació el servei públic, no ha de tenir necessàriament l’habilitat de l’oratòria desenvolupada. Això es veu a qualsevol ciutat mitjana, però al nostre país, també. Els ciutadans reclamen als polítics que parlin clar. Però el problema és que molts no parlen clar per falta de voluntat, sinó per poca capacitat. Els partits s’han gastat força diners aquesta campanya per anar a captar el vot que no tenen, però podrien aprofitar part d’aquests diners per fer cursos de parlar en públic. Sí que és cert que algún dels partits ja ho ha fet, però cal fer-ho sobretot a les bases. És una de les coses que sí que es podria copiar dels partits polítics del país del sud, tant CiU com ERC fan un parell de cops l’any escoles de formació per les seves bases, els ensenyen no només contingut partidista sinó també formació en oratòria, en l’ús de les xarxes socials, i una sèrie de tècniques d’expressió que als més inexperts els deuen anar la mar de bé. Unes tècniques que a tots plegats anirien força bé, per intentar que la campanya política pugés de nivell i els equips de comunicació dels partits, que tampoc van sobrats, puguin dedicar-se al que els cal i no perdre el temps passant post-its als candidats de posicions més endarrerides a les llistes. 
Així, a més, evitaríem per exemple que certs candidats estiguin atemorits per la por escènica i no s’atreveixin a anar als debats de la televisió.