Picabaralles electorals / Picabaralles electoralistes
Si alguna cosa li ha passat factura a DA aquests darrers quatre anys és el desgast a causa de negociacions amb diferents col·lectius. És evident que per cap govern de cap color polític és fàcil afrontar reformes que afectin col·lectius com els professors, policies, bombers o qualsevol tipus de personal que depengui de l’administració pública, però a més, DA s’ha posat a fer reformes que han tocat de cop a tots aquests col·lectius. Les negociacions amb ells sempre han de venir emparades per l'acord dels sindicats, o com a mínim cert punt de complicitat perquè posar-se d’esquena a ells és sempre contraproduent, i passa factura a mitjà termini, com ara, que la “crisi” ve per la llei que regula el conflicte col·lectiu”, que pel que assegura el ministre s’ha estat debatent amb diferents col·lectius entre els quals els sindicats, però l’USdA assegura que no se’ls ha consultat.
El que s’espera d’un sindicat és la no-submissió als governs, però també cal una actitud proactiva dels sindicats per afrontar unes negociacions que poc o molt, poden millorar les condicions que el Govern està disposat a marcar com a punt de partida.
Sembla que les baralles entre ministeri i sindicats estan ultrapassant límits. És evident que en aquest cas cada un dels dos actors mira per ell, però el que està clar és que l’USdA s’equivoca al titllar la presentació del projecte de llei com a electoralista i en el mateix comunicat demana el vot per tots els partits menys DA, cosa igual o més electoralista que el fet que el Govern segueixi preparant lleis encara que estigui en funcions. És probable que aquesta inèrcia del govern actual de fer lleis com llonganisses els porti a fer-ne fins i tot en campanya, però en tot cas el sindicat hauria de ser més prudent perquè pagar amb la mateixa moneda no acostuma a estar massa ben vist.
En tot cas, faci el que faci el ministeri amb el projecte no deixa de ser un projecte que s’aprovarà si els electors tornen a fer confiança amb DA, o es modificarà si els votants trien altres opcions, perquè estigui o no en funcions, un govern no aprova lleis, les aprova el Consell.
El que s’espera d’un sindicat és la no-submissió als governs, però també cal una actitud proactiva dels sindicats per afrontar unes negociacions que poc o molt, poden millorar les condicions que el Govern està disposat a marcar com a punt de partida.
Sembla que les baralles entre ministeri i sindicats estan ultrapassant límits. És evident que en aquest cas cada un dels dos actors mira per ell, però el que està clar és que l’USdA s’equivoca al titllar la presentació del projecte de llei com a electoralista i en el mateix comunicat demana el vot per tots els partits menys DA, cosa igual o més electoralista que el fet que el Govern segueixi preparant lleis encara que estigui en funcions. És probable que aquesta inèrcia del govern actual de fer lleis com llonganisses els porti a fer-ne fins i tot en campanya, però en tot cas el sindicat hauria de ser més prudent perquè pagar amb la mateixa moneda no acostuma a estar massa ben vist.
En tot cas, faci el que faci el ministeri amb el projecte no deixa de ser un projecte que s’aprovarà si els electors tornen a fer confiança amb DA, o es modificarà si els votants trien altres opcions, perquè estigui o no en funcions, un govern no aprova lleis, les aprova el Consell.