Aquest cap de setmana es celebra una edició més del Saló del Videojoc i Internet a Andorra, un certamen molt esperat pels adolescents del país, i tots aquells no tan joves que són igualment amants dels jocs. A més, els darrers anys el saló s’ha anat reinventant, oferint jocs en línia, realitat augmentada, i altres novetats tecnològiques que s’han anat presentant en el certamen. Podríem dir que és ja un saló consolidat al país, però és realment el que hauria de ser?
Andorra Telecom hi posa tots els recursos (humans i econòmics) necessaris, però al voltant no hi ha tot el moviment que hi hauria d’haver-hi, per això a Andorra mai han acabat de funcionar els congressos. Un esdeveniment puntual així ha d’anar acompanyat d’un teixit productiu, unes empreses privades i una sèrie de petits esdeveniments paral·lels que donin suport i facin més fort l’esdeveniment. I en el cas del videojoc el saló queda gairebé com una flor d’estiu, les empreses del sector són gairebé inexistents (bé, a Ordino va haver-hi un intent que va acabar com va acabar...), i el molt bon efecte que té el saló durant uns dies, després no continua. No coincideix amb l'elaboració de cap estudi, no el segueixen  presentacions de productes tecnològics de les empreses del país, no s’organitzen xerrades i conferències i, per tant, no s’aconsegueix portar protagonistes de fora que tinguin a veure amb el sector. Una autèntica llàstima perquè no podem arribar a ser la capital del videojoc d’Europa durant aquests dies, i el Saló té prou força com per ser el pal de paller de tot això.
És per això que sí que va anar bé el Congrés de Neu i de Muntanya de l’any passat, ja que va ser muntat amb la voluntat que s’hi unissin les empreses privades, les administracions públiques i congregués en diferents dies i espais exposició de material, ponències, xerrades i la resta d'activitats.
Això demostra que Andorra té potencial per ser un pol d’atracció de congressos, ho hem fet, i ho podem fer.