Hi ha una espressió molt nostrada que els joves ja no entenen però que durant molts anys ha il·lustrat una gran realitat: «No hi ha duros a quatre pessetes». La frase feta ve a dir que no hi ha res gratuït, sinó que tot té un preu, encara que no el veiem a simple vista. Durant els darrers anys han proliferat les wifis gratuïtes, a casa nostra i a fora, però és cert que Andorra s’està convertint en el país del Free-Wifi, i això és una cosa positiva ja que tots els tweets, posts o imatges a instagram fetes per turistes situen el nostre petit país en el mapa. Com més fàcil sigui que els nostres visitants les posin a la xarxa, millor per la promoció del país. Però com deiem, «no hi ha duros a quatre pessetes» i la xarxa sense fils de franc amaga tot sovint paranys. Sí que és cert que vivim en un país segur, que podem tenir certa tranquil·litat amb tot el que fem, però no ens cal abaixar la guàrdia, en especial quan sortim de casa i ens connectem a una xarxa inalàmbrica que desconeixem. Crear una xarxa des d’un ordinador convencional i dotar-la de connexió oberta perquè qualsevol del voltant pugui entrar-hi és ben senzill. Captar totes les dades que aquell dispositiu enviï a través d’aquesta xarxa i xuclar-les, també. Fotografies, contrasenyes, correus, i demés dades privades són vulnerables si no s’envien per un entorn segur. Això en el pitjor dels casos, però com que no tot és blanc o negre, hi ha una sèrie de matisos de gris, des de les xarxes que per connectar-t’hi et demanen fer-ho a través de Facebook i llavors capten les teves dades, fins i tot les que et demanen verificar l’usuari a través de la teva adreça de correu que després utilitzaran per inundar-te d’spam. I és que haurem de començar a educar els nostres fills, en el fet que de la mateixa manera que no poden acceptar un caramel d’un desconegut, tampoc no poden connectar-se en una wifi de franc que no coneguin.