La lli que reforma el complement de jubilació dels funcionaris va marcar una part important de l’anterior legislatura i va protagonitzar també la passada campanya electoral, durant la qual els sindicats van deixar clara que la seva opció política no passava per DA.
Sí és cert, i el col·lectiu no ho pot negar, que els funcionaris tenen unes condicions més avantatjoses que els treballadors del sector públic. Hi ha un fet que no passa desapercebut, i és que els empleats de les diferents administracions són els únics que s’afilien als sindicats, i s’ha d’entendre que els altres no ho fan no per falta de ganes. I també és cert que l’enfrontament amb el Govern ha comportat un desgast polític del Govern demòcrata, però també ha afectat negativament la imatge dels funcionaris, que una part de la societat ha volgut veure com un lobby en defensa d’uns interessos molt particulars i que no estava disposat a fer sacrificis en temps de crisi.
Caldrà veure fins a on arriben els funcionaris. Asseguren que a nivell legal fins a Estrasburg. També són optimistes amb el Tribunal Constitucional, que ha admès a tràmit el recurs d’empara de tots els sindicats contra la sentència relativa a la Llei dels complements de jubilació. Els sindicats reclamaven que el Govern no va permetre avaluar el text a la Comissió Consultiva i emetre el corresponent informe. Els empleats públics, però, hi juguen altres cartes, com és anar sumant personal que s’agafi al dret de prejubilar-se abans que entri en vigor la nova llei, l’1 de juny. D’una seixantena, es calculen que una vintena de policies farà el pas. Però a més, una xifra més elevada de funcionaris ha demanat la prejubilació encara que sigui d’aquí anys sota la justificació que no hi ha estipulat un termini màxim per fer la petició. Després de la victòria a les urnes sembla difícil un canvi de parer de l’Executiu, a no ser que sigui la Justícia qui ho dicti.