Fa mesos que publiquem notícies que expliquen com un col·lectiu de persones aturades de les comarques pirinenques catalanes intenten que la contractació dels fronterers per part d’empreses andorranes sigui més àgil i fàcil del que és. Especialment per aquelles persones que es dediquen als sectors clàssics en que Andorra busca mà d’obra: esquí, hoteleria o serveis. A les comarques veïnes hi ha gent preparada per aquestes feines i que a més, ara mateix no en tenen. Per la seva banda, l’Ajuntament de la Seu d’Urgell ha agafat també eltimó de les reivindicacions i ha fet pressió perquè canviïn les coses i els urgellencs puguin gaudir de més sortides laborals.

Paral·lelament a tot això, els hotelers de les dues bandes de la frontera també hi veuen una oportunitat que podria beneficiar les dues parts, consistiria en la contractació ‘conjunta’ de personal, de manera que passin una part de l’any en un establiment d’aquí i l’altre part al d’allà. Això garantiria a l’empresari el personal que necessita sense formar-lo de zero ni que fos inexpert. Els treballadors passarien de tenir feina per temporades a poder-ne tenir una de gairebé tot l’any malgrat que sigui a llocs diferents.

Aquestes propostes paral·leles, han aconseguit, de moment, que hi hagi més contractació de fronterers en el darrer mes, cosa positiva, però alhora ha encès la bombeta (potser electoralista?) del Ministerio espanyol de poder fer uns canvis en els tractats que regulen aquest tema amb els països veïns per tal de facilitar el moviment de treballadors de zones frontereres i que aquests trobin fora d’Espanya la feina que allà no els poden donar.

El cas és que sigui com sigui és una gran notícia que la mobilització ciutadana hagi trobat altres actors compromesos amb el projecte, com l’ajuntament per un costat i els empresaris per l’altre, i que ara es comencin a moure peces del puzzle perquè tothom en pugui sortir beneficiat d’una situació que ens perjudica a tots.