Aquella Andorra que enyorem i que no tornarà
Som un país que les ha passat magres al llarg de la història. Fa uns anys, els avantpassats dels ara andorrans eren pagesos i ramaders en una terra hostil, un clima dur i una orografia complicada. Això precisament va ser el que va fer que Andorra sigui el que és ara, i el que ha estat els darrers anys.
Fa una o dues generacions, Andorra era la gallina dels ous d'or, un lloc on els turistes venien sols i no calia fer campanyes de promoció ni gastar-se milionades per intentar seduïr-los, un moment en el qual el món funcionava d'una altra manera: les coses eren fàcils.
Ara tot s'ha complicat més, és molt difícil fer diners, potser no per sobreviure ja que seguim sent un indret ple d'oportunitats i amb moltes coses per fer, però dur-les a terme s'ha fet complicat. Cada dia és més exigent el client dels nostres negocis: busca, compara, experimenta amb altres proveïdors, etc, i a més, cada cop estem més collats per impostos i per lleis que ens obliguen a emprendre negocis ja amb la soga al coll, conscients que si no funciona ens portarà a la ruïna.
Volem una Andorra pròspera, que diversifiqui la seva economia i no dependre del que anys enrere ens donava riquesa i prestigi. Busquem empreses tecnològiques, partners estrangers per a les nostres, busquem marques bones que s'estableixin aquí, però entre la imatge que tenim i com de complicat és tot el procés, més d'un se'n fa enrere.
Ens agradava molt aquella Andorra on tot ho fèiem entre tots i s'hi vivia molt bé, i costa desenganxar-se'n, però hem de deixar aquell pes per poder créixer, crear oportunitats i tenir un país eficient. No podem viure del record. No podem viure del passat. I no podem viure d'un present que entre tots hem ens hem carregat.
Fa una o dues generacions, Andorra era la gallina dels ous d'or, un lloc on els turistes venien sols i no calia fer campanyes de promoció ni gastar-se milionades per intentar seduïr-los, un moment en el qual el món funcionava d'una altra manera: les coses eren fàcils.
Ara tot s'ha complicat més, és molt difícil fer diners, potser no per sobreviure ja que seguim sent un indret ple d'oportunitats i amb moltes coses per fer, però dur-les a terme s'ha fet complicat. Cada dia és més exigent el client dels nostres negocis: busca, compara, experimenta amb altres proveïdors, etc, i a més, cada cop estem més collats per impostos i per lleis que ens obliguen a emprendre negocis ja amb la soga al coll, conscients que si no funciona ens portarà a la ruïna.
Volem una Andorra pròspera, que diversifiqui la seva economia i no dependre del que anys enrere ens donava riquesa i prestigi. Busquem empreses tecnològiques, partners estrangers per a les nostres, busquem marques bones que s'estableixin aquí, però entre la imatge que tenim i com de complicat és tot el procés, més d'un se'n fa enrere.
Ens agradava molt aquella Andorra on tot ho fèiem entre tots i s'hi vivia molt bé, i costa desenganxar-se'n, però hem de deixar aquell pes per poder créixer, crear oportunitats i tenir un país eficient. No podem viure del record. No podem viure del passat. I no podem viure d'un present que entre tots hem ens hem carregat.