Davant de l’adversitat, cal mirar endavant, agafar aire i falcar bé els peus per sortir amb força i energia. És el que cal que faci Andorra ara. Hem sofert (estem sofrint, de fet) una gran patacada. Per si no n’hi hagués hagut prou amb la crisi econòmica, ara ens cau aquesta llosa que malgrat ser produïda per uns quants, ens cau a sobre de tots plegats. I ara mateix som al pitjor dels moments, aquell en què tothom mira al costat buscant un culpable sense entendre que el que ens cal no és buscar culpables (ara per ara) sinó trobar solucions. És clar que els culpables se’ls haurà de trobar i hauran de pagar els delictes que hagin fet, perquè el codi penal no preveu com a delicte fer caure per terra la imatge del país.
Però la resta hem d’agafar també el toro per les banyes i assumir les nostres responsabilitats col·lectives. Una força important, que molts ja l’exerceixen però que cal potenciar: la de parlar d’Andorra amb el cap ben alt, i amb l’orgull de formar part d’un poble treballador i honest. Cal parlar més que mai, quan sortim fora, de la fortalesa del nostre país, de com n’és de segur i de com de bé s’hi viu. Andorra ens ha donat moltes coses, moltes. Ens ha donat a la majoria una molt bona vida durant molts anys, ens ha protegit de la cruesa de la crisi i ara és el moment de tornar-li tot el que ens ha ofert. Ens ho mereixem tots, el país s’ho val.
Tothom ho sap que les coses sense esforç no tenen tant de valor, per tant, ens en sortirem d’aquesta i, a més, ho farem amb l’orgull que et dóna haver patit per aconseguir la victòria.