Les arts són subjectives, i cada persona és un món i a cadascun li agrada la pintura, l’escultura, la literatura, la música, el cinema... i d’aquí, de cada disciplina, les preferències són tan infinites com individus hi hagi. Però, en tot cas, parlem de cultura, d’un eix integrador d’una societat, i Andorra com a petit país necessita rebre festivals modestos però que al mateix temps tenen un impacte no només fora del país, sinó sobretot dins.

El Sax Fest arriba a la tercera edició. Comença avui al matí amb la rebuda dels concursants, seguirà amb la masterclass de Vincent David, Christophe Bois, Quatuor Morphing, Mariano García i Nacho Gascón, i fins més enllà del vespre quan sigui la inauguració oficial, el que es viurà, el que es respirarà a Andorra, serà l’aire que bufen aquests instruments, secundaris, sí, però amb una personalitat inigualable.

I sí, això serà vertebrador durant tota una setmana. Vertebrador d’una societat andorrana que sap que cada dia hi haurà activitats, concerts, improvisacions, amb el saxo com a centre neuràlgic. Qualsevol persona es podrà apropar al Centre Cultural la Llacuna o al Centre de Congressos per viure uns moments d’esbarjo que els acostaran al món del saber, de la cultura... perquè mai és tard per seguir sumant coneixements o, si més no, sensacions que potser pensàvem que no teníem.

Aquestes són les coses que s’han de cuidar. Un Sax Fest, el Jazz Hivern, el Saló del Còmic, el Jambo Street Music. Art, cultura, i en una paraula, l’oci dels ciutadans, que permet que siguem una societat petita però oberta, interessada en les coses que realment ens uneixen a altres persones i altres inquietuds més enllà de les nostres fronteres.

Perquè la cultura és part de les nostres vides, només podem que gaudir del Sax Fest, avui i fins divendres, i esperar d’altres.