En Toni Martí, en el seu retorn a la vida pública i, per tant, a la feina divendres passat va explicar que el contratemps de salut que ha patit les darreres setmanes ha fet que no hagi pogut tenir a punt tot l’equip de govern a hores d’ara, i que esperava fer-ho durant la setmana que ara comencem. I és que a Martí li queden tres pedres a la sabata ara mateix, potser tres i mitja, que el temps que va corrent no les ha fet sortir del seu lloc i continuen essent-hi. Cultura és un ministeri complicat. Complicat perquè hi intervenen molts factors, molts actors i un pressupost molt baix. Un sector, el cultural, que a casa nostra era molt fort i que a poc a poc s’ha anat apagant conforme passava per aquí la ditxosa crisi econòmica, i que sempre s’ha considerat, i amb raó, el germanet pobre de la política.
L’altra pedra que duu al mocassí és  Salut, que tot i que han sonat noms per ocupar aquesta cartera a hores d’ara no hi ha res tancat.
També tenim la pedreta d’esports. Sempre dansant entre ministeri i cartera sense saber de quin costat caurà aquest cop, però amb un munt de persones i desenes de clubs i federacions pendents de com anirà el futur en aquest sentit.
Funció pública és el tercer que li tocarà decidir a Martí. De moment la secretaria d’estat continua sota les seves atribucions, Cinca se’n desvincula després del gran desgast que li va causar assumir-la durant l’anterior legislatura i amb encara força feina per fer en aquesta àrea, com ara la regularització dels eventuals d’educació que fa molts anys que tenen aquesta condició i que Cinca es va comprometre a canviar-los les condicions a un bon pessic d’ells.
Martí té feina, i ho sap, i la legislatura ha acabat complicada per ell, el seu desgast dels darrers mesos, que el van fer plantejar-se no optar a la reelecció, l’afer BPA i aquests dies un ensurt de salut no li han deixat confeccionar amb calma l’executiu fort i polític que vol per als quatre anys vinents.