Aquesta sembla una història sense final. L’heliport nacional no troba el seu lloc, o almenys ja ens estem acostumant a què en cas que les autoritats de torn anunciïn la seva ubicació, al cap d’uns dies sortiran les veus contràries. I tots en tenen, d’arguments, per tombar un projecte que segueix buscant el seu lloc al país, però que fins que no comencin les obres, fins que no es vegi gairebé aterrar allà un helicòpter, no es podrà dir que és una realitat, donades les circumstàncies plenes d’entrebancs quan es tracta de posar sobre la taula aquest tema que tants enemics comporta.
 

Ahir un col·lectiu de veïns de la Comella, on ara es va anunciant que es faran les obres del futur heliport, es va reunir amb el cònsol major de la parròquia d’Andorra la Vella per tal de mostrar-li la seva contrarietat per la instal·lació d’aquesta infraestructura. 
 

Les justificacions per evitar la seva construcció a la zona de la Comella passen pel soroll que es pot generar a una zona, com tantes d’altres del Principat, ben tranquil·les. 
 

Tothom té les seves raons, i totes són respectables, però la necessitat de tenir un heliport implica que alguns guanyin i d’altres perdin, com en qualsevol negociació. En aquest cas, s’ha de trobar el consens entre tots, s’ha de lluitar per deixar content la majoria dels ciutadans, i s’ha de batallar perquè les condicions amb què es farà aquest heliport impliqui el menor problema possible per als veïns. Ara bé, assumir la disposició d’un heliport implica sorolls, és clar, com els que poden viure gairebé cada dia els veïns que són a prop de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, i finalment el que pot ser una queixa amarga pot acabar sent una resignació i després una assumpció que no eren tants els inconvenients que es pintaven. No es tracta d’altra cosa que analitzar-ho tot, i simplement veure si tan greu és.