La pandèmia de coronavirus ha repercutit i de quina manera en les economies dels diferents països, inclòs Andorra, així com també la guerra entre Rússia i Ucraïna. Una vegada han quedat enrere les conseqüències de la crisi sanitària, els indicadors econòmics van anar cap a amunt durant l’any 2022, sobretot si es comparen amb els de l’any anterior, que havien tocat fons, en alguns casos. Amb aquest context, el departament d’Estadística del Govern s’ha atrevit amb les previsions macroeconòmiques a quatre anys vista. I no són unes previsions precisament esperançadores, tot i que depèn com es miri.

Pel que fa a la inflació, un autèntic maldecap per als ciutadans aquests darrers mesos, un fet que fins i tot ha provocat l’aprovació de mesures urgents per part de l’Executiu, tornarà als nivells d’abans de la pandèmia, cosa que molts ciutadans agrairan. Pel que fa a la resta d’indicadors, el creixement també anirà cap avall, com és el cas del Producte Interior Brut (PIB) o la massa salarial i el nombre de treballadors. Algú podria pensar que són xifres negatives o, per contra, que només són dades que tornen a la normalitat després d’una pujada conjuntural provocada per un retrocés previ per un fet molt puntual.

Així les coses, el proper Govern que surti de les eleccions haurà de posar fil a l’agulla per encertar en la política econòmica, un fet sempre força complicat i que està objecte permanent de la crítica pública, sobretot de l’oposició i dels agents socials, com és el cas dels sindicats. Dit això, convé destacar l’aportació del departament d’Estadística a esclarir la situació econòmica del país, tant l’actual com les previsions de futur. Les dades sempre són necessàries per poder posar remei als problemes i trobar solucions que convinguin als diferents actors econòmics. Caldrà encertar.