Un dels artistes que ha exposat la seva obra en la Biennal ha sigut Toni Cruz, escultor de referència a Andorra i qui ha volgut posar en valor la indústria del tabac en aquesta cinquena edició de L’Andart.

–D’on neix una exposició com aquesta? 
–Amb aquesta instal·lació he volgut fer un homenatge al món del tabac, ja que aquesta indústria és un dels pilars del progrés econòmic i social de l’Andorra de l’últim segle.

–Sembla que cada vegada més el tabac és un producte ‘tabú’. 
–Del tabac se’n parla poc perquè és un producte que ha anat quedant demonitzat a escala mundial en ser nociu per a la salut. Tot i això, els andorrans hem de ser agraïts amb el passat i amb una indústria que va donar feina a molta gent. Sobretot a les dones, perquè hem de recordar que a les fàbriques de tabac treballaven més dones que homes.

–Què més podem trobar a la instal·lació artística? 
–He volgut incloure el món del contraban, dels paquetaires, de les bales i de les condicions duríssimes en què molt sovint es feia aquesta activitat. Tot evoluciona, i fa ja dècades que el contraban és il·legal a Andorra, però hi va haver un temps en què era una forma honrada i pacífica de guanyar-se la vida.

–També podem trobar cigarretes per tota la façana de l’edifici. 
–Sí. Són unes cigarretes de gran format que surten de dins de la sala, com si estiguessin volant pel sostre, i s’escampen per la façana. Les persones que caminin per davant de la CATSA aquests dies les podran veure i els hi cridaran l’atenció. Això és el que tots coneixem del món del tabac: el producte final, però jo convido a totes les persones que passin per davant de l’edifici a entrar a la sala i a descobrir l’ànima de la indústria del tabac: les cigarreres, els contrabandistes, fins i tot l’espai on es fabricava el producte.

–Quins materials ha utilitzat a l’hora de dur-la a terme? 
–Si us hi fixeu, totes les figures de la instal·lació estan fetes amb malla. No només perquè és una tècnica que domino i que m’identifica, sinó també perquè d’alguna manera són persones que ja no hi són. D’alguna manera, és com si aquí hi quedés el seu llegat i la seva ànima.

–Podem trobar algun element real? 
–L’únic que és real són les plantes de tabac, les quals estan presents a tota l’escena, ja que el tabac continua sent una realitat a casa nostra i està present als nostres camps.

–I què ens pot explicar de la decoració de l’espai? 
–L’he volgut il·luminar amb els colors de la bandera andorrana com a mostra d’agraïment del país cap a una indústria que ens va donar molt i cap a unes persones que van treballar de valent perquè avui tinguem un país pròsper.