Ell s’amalgama amb la muntanya, fer esports en aquest entorn és la seva passió. L’Álvaro Quiles és un jove andorrà d’adopció que va descobrir l’esport de muntanya com el millor aliat, però no per gaudir-lo a escala de competició, ja que prefereix entrenar per preparar-se físicament i mentalment, i perquè l’apassiona el que fa. Ell mateix ens ho explica. 

–Què és per a vostè l’esport de muntanya?
–L’esport de muntanya és una forma vida, una manera de ser, és igual l’activitat que practiquis, és aquest lloc on ets tu al 100% i on no necessites res més que estar i fluir.

–Quan fa que va començar? I per què va fer-ho?
–Vaig començar ja fa uns vuit anys, quan vaig arribar a Andorra. Jo crec que a tots ens ha passat: aquí sents aquesta crida de les muntanyes, vivim al cor del Pirineu i tard o d’hora necessites sortir i ser-hi.

–Quins esports practica habitualment?
–Normalment, els esports que més practico quan el temps és més favorable són l’escalada esportiva o de diversos llargs, caminades per les nostres estimades muntanyes, dry-tooling (escalada en sec amb piolets i grampons) i crestes. A l’hivern és quan més gaudeixo, tot és un entrenament per a aquesta temporada de l’any tan desitjada i curta: esquí de muntanya, canals i escalada en gel. Vivim al paradís per practicar esports a la muntanya!

–Què els diferencia?
–Cada disciplina que practiquis et demanarà un tipus de compromís diferent. L’escalada esportiva és com el meu gimnàs, en què puc entrenar tant físicament com psicològicament per a l’hivern. Quan surts a fer trekkings o crestes entrenes més la teva part aeròbica, orientar-te a la muntanya, agafar agilitat i confiança. Quan arriba l’hivern és hora de posar-ho tot en pràctica, aquí la muntanya ens exigeix un punt més com a muntanyencs. La disciplina que més m’exigeix com a esportista és l’escalada en gel en què per mi el grau de compromís és màxim.

–En quins llocs d’Andorra acostumes a practicar-los? 
–Visc a Arinsal des que vaig arribar, per la qual cosa tota la zona nord és on més acostumo a estar. Tenir el parc del Coma Pedrosa com a pati de casa no està malament.

–Ho fa sol o va acompanyat?
–Depèn, és clar que quan escales o fas activitats alpines vas amb els companys de cordada, però també hi ha moltes ocasions, la gran majoria, en què la solitud a la muntanya és la teva millor aliada, et fa estar alerta i tenir una connexió més forta. Provar de fer un bivac en un cim serà una de les millors nits, us ho asseguro.

–S’ha d’estar en bon estat físic per practicar esports de muntanya?
–És clar que estar en bona forma ajuda, però tots hem començat i al final a mesura que vas millorant et vas exigint més com a esportista. Si mai has fet muntanya, no te’n vagis el primer dia al Coma Pedrosa, pujaràs segurament, però després m’expliques al pàrquing si has gaudit. A la muntanya tot té el seu temps i hem d’aprendre a respectar-lo, ser pacients; tot arriba.

–Ha pensat a participar en alguna competició?
–La veritat és que no, vivim en una societat en què tot és competir. La muntanya ja ho està patint amb tots els reptes per veure qui és més ràpid. Per a mi anar a la muntanya és molt més que una competició.

–Quin benefici obté per practicar aquests tipus d’esport?
–Infinits, a part de la millor condició física que et fa tenir per al dia a dia, els beneficis mentals que aconsegueixes practicant esport a la muntanya són molt més grans dels que li podrem tornar a ella. Aquesta desconnexió i pau és el que ens enganxa tant a tornar a sortir. Fer esport dona vida i a la muntanya més!