A la Mireia li agrada implica-se en tot allò que fa i li agrada que els qui l’envolten també ho facin. Valora l’educació i intenta transmetre -la als seus alumnes. Li encanta la natura, la lectura, l’escriptura i la cuina, i en gaudeix sempre que pot.
 
–Quan va començar a ser professora?
–Vaig començar a ensenyar tan bon punt vaig acabar la carrera, l’any 2006, però treballo amb infants des del 2002 o el 2003. He estat molts anys monitora dels Esports d’Estiu de la Massana i també dels d’Escaldes-Engordany. El primer any en el món de l’educació vaig estar un mes i mig fent de mestra en una escola de primària i, la resta del curs, fent de professora en una de secundària. 

–I ara, segueix a secundària, oi? Per què?
–L’any que vaig treballar per primer cop amb adolescents va ser molt dur, però soc una persona activa i els adolescents treballen més ràpidament que els nens petits. La feina em va semblar més intensa, entretinguda i interessant, malgrat que la recompensa és a més llarg termini. Els nens petits demostren més fàcilment el seu agraïment.

–Què va estudiar?
–En acabar el batxillerat vaig cursar la llicenciatura d’Estudis Catalans a la Universitat de Perpinyà i, mentre treballava, vaig fer un màster de recerca històrica, també a la Universitat de Perpinyà. Quan el vaig acabar, vaig iniciar el doctorat, però m’era molt complicat documentar-me i treballar alhora, i ho vaig canviar pel Grau en Llengua i Literatura Catalanes de la UOC. Volia especialitzar-me en llengua i vaig acabar agafant assignatures de literatura; per això, des de l’any passat, estic fent el Postgrau en Correcció i Assessorament Lingüístic de la UAB.

–La seva passió sempre ha estat ensenyar?
–Que jo recordi, sí; però no és la meva única passió. M’agrada molt cuinar i durant un temps no tenia clar si dedicar-me a la cuina o a l’ensenyament. No recordo gaire què em va fer decidir, però amb 15 anys vaig decantar-me per l’ensenyament. La cuina l’he deixat per a l’àmbit personal.

–Què li han aportat els seus alumnes?
–Què no m’han aportat potser seria més fàcil de respondre! Preocupació, frustració, esgotament… Però també, i molt més sovint, vitalitat, simpatia, complicitat, diversió, goig, gaudi, alegria, orgull… Sé que és un tòpic, però jo també aprenc d’ells. Els meus alumnes m’han ensenyat a ser més pacient, tolerant i comprensiva, i amb ells he guanyat seguretat.

–Què valora de la seva feina?
–El que més valoro és la interacció. Adoro les classes en què molts alumnes volen respondre les meves preguntes. Això em demostra que he aconseguit atreure la seva atenció. Són moments molt tensos, perquè estan ben actius i he de ser justa en donar-los la paraula, però també he de tenir en compte que hi ha alumnes que no sempre gosen participar i que aquell dia ho volen fer. En aquests casos sempre intento escoltar-los a tots i després construïm una resposta de grup. Em fan sentir molt satisfeta els dies que ho aconsegueixo.