Montserrat Pedemonte PINTORA
MONTSERRAT PEDEMONTE: «Les dones també tenim vigor a l’hora de pintar»
Montserrat Pedemonte és una apassionada de la pintura i per primer cop exposarà les seves obres al Principat. L’artista inaugura avui la mostra Paisatges i marines al Centre Cultural de Sant Julià de Lòria amb una trentena de quadres, que mostres paisatges i zones urbanes de ciutats com Venècia, Itàlia i Barcelona, entre altres. / PER ESTEFANIA GRACIA
–Les seves obres han traspassat fronteres.
–Fa molts anys que pinto, des de ben jove. I sempre he tingut molta tirada cap a l’estranger. He fet moltes exposicions a Espanya, però també a territoris forans com França, és un indret que sempre m’ha agradat molt.
–I ara, per primera vegada, exposa a Andorra.
–Sí. Porto la meva pintura a Sant Julià de Lòria.
–Com sorgeix la idea de venir al Principat?
–Va sorgir a partir d’uns coneguts que resideixen a Andorra. Em van comentar hi havia un Centre Cultural molt interessant a Sant Julià i vaig decidir posar-m’hi en contacte. La veritat és que em van atendre molt bé i ens vam posar a muntar l’exposició.
–De quantes obres es composa l’exposició?
–En total són 30 quadres. Tots fets a l’oli i de diverses mides: grans, mitjans i petits. La veritat és que són força variats.
–Quina temàtica ha seguit?
–Entre les obres exposades a Sant Julià hi ha escenes de Venècia i Itàlia, temes urbans de Barcelona, paisatges i moltes marines. Per ser filla d’un lloc de mar les aigües sempre m’han tirat molt i em solen dir que les represento força bé, les palpo molt.
–I d’Andorra?
–Malauradament, ara no tinc cap obra d’Andorra, no he tingut temps de venir a pintar al país. Però recentment he tingut l’oportunitat de venir un parell de vegades al Principat –per establir contacte amb el Centre Cultural– i he vist paisatges encantadors i meravellosos, amb rius i flors que em recorden una mica a Suïssa. I ja tinc en ment començar a fer temes d’aquesta índole.
–Els quadres que es mostren a Sant Julià han estat creats a propòsit de l’exposició?
–Alguns sí. Tot i que cada dos o tres anys jo sempre faig una exposició. Per aquest motiu, sempre tinc material fet, i ja no només per exposar-lo, sinó també per mi mateixa. Per a mi és molt important, perquè considero que els pintors traiem tot el que portem a dins a l’hora de fer la pintura. Hi evoquem les nostres vivències i la nostra energia.
–Quina tècnica empra?
–La meva tècnica és pintura a l’oli i sempre m’han dit que les meves obres no són massa femenines. Diuen que tinc molta força pintant, i els crítics normalment associen a les dones amb una pintura més floral i d’ocells; jo n’he pintat de flors, sí, però també penso que les dones podem tenir força i vigor a l’hora de pintar. No té res a veure una cosa amb l’altra.
–Què espera transmetre amb l’exposició?
–Els pintors tenim una visió molt personal de tot el que fem. I és molt important que la persona que pugui venir a l’exposició contacti amb allò que el pintor intenta transmetre a través de la pintura. Jo sempre procuro plasmar fidelment el que estic veient, però com he dit, els pintors veiem el món a la nostra manera.
–Les seves obres han traspassat fronteres.
–Fa molts anys que pinto, des de ben jove. I sempre he tingut molta tirada cap a l’estranger. He fet moltes exposicions a Espanya, però també a territoris forans com França, és un indret que sempre m’ha agradat molt.
–I ara, per primera vegada, exposa a Andorra.
–Sí. Porto la meva pintura a Sant Julià de Lòria.
–Com sorgeix la idea de venir al Principat?
–Va sorgir a partir d’uns coneguts que resideixen a Andorra. Em van comentar hi havia un Centre Cultural molt interessant a Sant Julià i vaig decidir posar-m’hi en contacte. La veritat és que em van atendre molt bé i ens vam posar a muntar l’exposició.
–De quantes obres es composa l’exposició?
–En total són 30 quadres. Tots fets a l’oli i de diverses mides: grans, mitjans i petits. La veritat és que són força variats.
–Quina temàtica ha seguit?
–Entre les obres exposades a Sant Julià hi ha escenes de Venècia i Itàlia, temes urbans de Barcelona, paisatges i moltes marines. Per ser filla d’un lloc de mar les aigües sempre m’han tirat molt i em solen dir que les represento força bé, les palpo molt.
–I d’Andorra?
–Malauradament, ara no tinc cap obra d’Andorra, no he tingut temps de venir a pintar al país. Però recentment he tingut l’oportunitat de venir un parell de vegades al Principat –per establir contacte amb el Centre Cultural– i he vist paisatges encantadors i meravellosos, amb rius i flors que em recorden una mica a Suïssa. I ja tinc en ment començar a fer temes d’aquesta índole.
–Els quadres que es mostren a Sant Julià han estat creats a propòsit de l’exposició?
–Alguns sí. Tot i que cada dos o tres anys jo sempre faig una exposició. Per aquest motiu, sempre tinc material fet, i ja no només per exposar-lo, sinó també per mi mateixa. Per a mi és molt important, perquè considero que els pintors traiem tot el que portem a dins a l’hora de fer la pintura. Hi evoquem les nostres vivències i la nostra energia.
–Quina tècnica empra?
–La meva tècnica és pintura a l’oli i sempre m’han dit que les meves obres no són massa femenines. Diuen que tinc molta força pintant, i els crítics normalment associen a les dones amb una pintura més floral i d’ocells; jo n’he pintat de flors, sí, però també penso que les dones podem tenir força i vigor a l’hora de pintar. No té res a veure una cosa amb l’altra.
–Què espera transmetre amb l’exposició?
–Els pintors tenim una visió molt personal de tot el que fem. I és molt important que la persona que pugui venir a l’exposició contacti amb allò que el pintor intenta transmetre a través de la pintura. Jo sempre procuro plasmar fidelment el que estic veient, però com he dit, els pintors veiem el món a la nostra manera.