Manuel Pérez Escriptor
MANUEL PÉREZ: «Una bona obra pot colpir el nostre procés mental»
Manuel Pérez Berenguer (Muro d’Alcoi, Alacant) és el guanyador d’un accèssit de 1.500 euros del premi de teatre 50è Aniversari Crèdit Andorrà. Cendres del paradís, l’obra guanyadora, ressalta la pèrdua del valors que tenim en la societat d’avui en dia, parla de la cobdícia, de l’ambició, de la pèrdua de les relacions socials per aconseguir un reconeixement social i professional. / Per MARC SOLANES
–De què tracta exactament, l’obra?
–Es tracta d’una història familiar enrevessada que explica la història d’un triomfador que en el seu dia va sortir de l’empresa familiar, trenca tots els llaços, i rep un premi a l’empresari de l’any i torna a la família. Text fàcilment representable amb temes socials i polítics, però els transfons més essencials són els valors morals de les persones i la seva ignorància en determinats moments.
–Ja ha guanyat algun altre premi del cercle de les art i les lletres, oi?
–Aquest és el quart guardó que rebo. Dos premis per obres còmiques i els altres dos per obres més serioses. Aquestes últimes corresponen a les premiades amb el Premi 50è Aniversari Crèdit Andorrà: aquest 2016 per Cendres del Paradís, i el 2008 per Hòmens de palla, dies de vent, una obra que es va editar i que després va donar peu a crear al meu poble, Muro d’Alcoi, el grup de teatre eScudellaSomniS, per representar-la a molts llocs del País Valencià.
–Quan va començar a escriure?
–Ja de ben menut. De fet sóc llicenciat en Periodisme per la UAB, però la vida m’ha portat per altres llocs i el fet d’escriure ho reservo per a moments de relaxament, és a dir, quasi mai.... No tinc massa obra escrita, però la que tinc roman pràcticament inèdita.
–Per què?
–Escriure exigeix molt de temps i dedicació, i jo fins ara no li he pogut dedicar l’aplicació que caldria.
–Què significa la literatura per vostè?
–És una necessitat i un plaer del que gaudeixo molt. A més de relaxar-te, és una manera molt subtil i enrevessada de conèixer-te.
–A què es dedica, a part d’escriure?
–Al món de l’alimentació. Aquí a Andorra tinc uns quants clients des de fa molts anys i que, pràcticament, són tan amics com clients. Em tracteu molt bé en aquest país... i jo us estic molt reconegut.
–Creu que és pràcticament impossible, avui en dia, guanyar-se la vida escrivint?
–Viure de la literatura és molt difícil. Si ets un escriptor reconegut suposo que sí, però per als escriptors franctiradors, com jo, és molt complicat. De fet cada vegada veus més escriptors que s’editen les seves obres en petites tirades i, després, ells mateix les intenten comercialitzar en fires i presentacions per diverses Cases de Cultura.
–Creu que la literatura pot ser una arma d’acció social i de reivindicació?
–La cultura sempre ho és, o hauria de ser-ho. La cultura sempre comporta ser més lliures. I el teatre és una forma molt directa d’arribar a la consciència del públic. El teatre és una cerimònia que sempre és fa en directe: on no hi han trucs, i per això cada dia la funció és diferent. Crec que una bona obra pot colpir als espectadors, sacsejar el seu procés mental, més en una obra dramàtica és clar,però també en una comèdia: el riure és un element molt alliberador i força subversiu.
–De què tracta exactament, l’obra?
–Es tracta d’una història familiar enrevessada que explica la història d’un triomfador que en el seu dia va sortir de l’empresa familiar, trenca tots els llaços, i rep un premi a l’empresari de l’any i torna a la família. Text fàcilment representable amb temes socials i polítics, però els transfons més essencials són els valors morals de les persones i la seva ignorància en determinats moments.
–Ja ha guanyat algun altre premi del cercle de les art i les lletres, oi?
–Aquest és el quart guardó que rebo. Dos premis per obres còmiques i els altres dos per obres més serioses. Aquestes últimes corresponen a les premiades amb el Premi 50è Aniversari Crèdit Andorrà: aquest 2016 per Cendres del Paradís, i el 2008 per Hòmens de palla, dies de vent, una obra que es va editar i que després va donar peu a crear al meu poble, Muro d’Alcoi, el grup de teatre eScudellaSomniS, per representar-la a molts llocs del País Valencià.
–Quan va començar a escriure?
–Ja de ben menut. De fet sóc llicenciat en Periodisme per la UAB, però la vida m’ha portat per altres llocs i el fet d’escriure ho reservo per a moments de relaxament, és a dir, quasi mai.... No tinc massa obra escrita, però la que tinc roman pràcticament inèdita.
–Per què?
–Escriure exigeix molt de temps i dedicació, i jo fins ara no li he pogut dedicar l’aplicació que caldria.
–Què significa la literatura per vostè?
–És una necessitat i un plaer del que gaudeixo molt. A més de relaxar-te, és una manera molt subtil i enrevessada de conèixer-te.
–A què es dedica, a part d’escriure?
–Al món de l’alimentació. Aquí a Andorra tinc uns quants clients des de fa molts anys i que, pràcticament, són tan amics com clients. Em tracteu molt bé en aquest país... i jo us estic molt reconegut.
–Creu que és pràcticament impossible, avui en dia, guanyar-se la vida escrivint?
–Viure de la literatura és molt difícil. Si ets un escriptor reconegut suposo que sí, però per als escriptors franctiradors, com jo, és molt complicat. De fet cada vegada veus més escriptors que s’editen les seves obres en petites tirades i, després, ells mateix les intenten comercialitzar en fires i presentacions per diverses Cases de Cultura.
–Creu que la literatura pot ser una arma d’acció social i de reivindicació?
–La cultura sempre ho és, o hauria de ser-ho. La cultura sempre comporta ser més lliures. I el teatre és una forma molt directa d’arribar a la consciència del públic. El teatre és una cerimònia que sempre és fa en directe: on no hi han trucs, i per això cada dia la funció és diferent. Crec que una bona obra pot colpir als espectadors, sacsejar el seu procés mental, més en una obra dramàtica és clar,però també en una comèdia: el riure és un element molt alliberador i força subversiu.