La selecció de futbol necessitava algú amb experiència a l’elit i l’escollit porta quatre mesos compaginant la seva feina a l’Espanyol amb la de la Federació. Com ho porta?
Igor Labaien (Sant Sebastià, 1978) és el fitxatge galàctic de la Federació Andorrana de Futbol per al cost tècnic que encapçala Koldo Álvarez. Treballa a l’Espanyol i des del setembre, també amb la tricolor. / Per IVÁN MOURE

–Quins balanç faria d’aquests primers mesos de feina?
–Jo simplement entro dins d’un equip de treball i intento ajudar en el que puc però sí que puc dir-te que es tracta d’un grup humà extraordinari. Des del minut u m’han acollit de manera fantàstica, m’escolten, em donen llibertat per proposar coses i col·laborar en tot. A més el to de treball és honest, ens ho diem tot. Estic encantat.

–Vostè és un expert en metodologia de treball de futbol base i en scouting, principalment, però a la Federació Andorrana de Futbol fa de tot, oi?
–Jo vinc del món professional d’elit i saben que puc aportar moltes coses. Volen millorar en els entrenaments, noves tècniques, entenen que els hi va molt bé un enfocament nou. També és cert que tinc nocions professionals en aspectes nutricionals, preventius de lesions, aplicacions informàtiques... Tot això ho aporto per professionalitzar més la feina de la Federació. La qüestió és que la selecció en surti beneficiada i jo només sóc una veu de moltes, que treballem per la mateixa causa. I Koldo és qui té l’última paraula en tot.

–Què es va trobar al setembre quan va ser fitxat i a pocs dies de l’inici de la fase mundialista del 2018?
–Un equip que porta treballant de manera endreçada i rigorosa des de fa molts anys i corroboro aquesta feina feta amb algun matís. Tret de Portugal, estic molt satisfet dels partits que hem jugat; amb Hongria vam perdre 4-0 però vam jugar els millors 35 minuts des que estic a Andorra; a una fixa de Mundials i Euros com Suïssa la vam tenir contra les cordes… Aquest és el millor camí per poder créixer.

–En el futbol, però, agrada guanyar i són deu anys sense fer-ho. Vostè té la fórmula per aturar una ratxa com aquesta?
–És que jo sóc nou aquí i no conec la realitat. Però sí que puc dir-te que vinc del món professional, treballo amb jugadors d’elit, i aquí hi ha gent de Tercera Divisió o inferior que ha de competir amb els top, els que guanyen milions d’euros i tenen tot el dia per entrenar. El desavantatge és enorme, tant físic com tècnic, i per intentar competir hem de filar prim en tot el que puguem.

–La tàctica és l’arma més poderosa de la tricolor, doncs?
–Cap rival analitza de nosaltres ni la quarta part que nosaltres d’ells. Amb l’Espanyol he preparat partits contra el Barça, el Madrid, l’Atlético... I l’informe del partit que vam fer contra Suïssa és per fer-li un monument. Vam acorralar Suïssa i no va ser cap casualitat. Sabíem que voldrien atacar pel centre, vam treballar per obligar-los a fer-ho per les bandes, on no són tan forts. Així els vam fer molt de mal, gairebé no ens van generar ocasions i al final vam tenir les nostres opcions.
L’informe contra Letònia també és per destacar-lo. No va ser casualitat que Ludo tingués les ocasions de gol que va tenir: sabíem que el seu lateral dret és ofensiu i li vam buscar l’esquena sempre que vam poder.
El que fem, no jo, sinó tots, i Koldo el primer, és visionar partits del rival, alineacions habituals, i a partir d’aquí estudiem com juguen des del darrere, com reaccionen amb pressió, a quins jugadors busquen per atacar… Qualsevol detall és important.

–No és millor treballar per tenir més Bernaus i jugadors de categoria professional?
–Hem de lluitar pels joves i insistir; obrir el camí als que venen perquè puguin ser professionals. Max Llovera és l’exemple perfecte perquè està en plena evolució. Hem d’ajudar-lo a arribar més amunt, a ell i a tots els que puguem.

–Al març es reprèn la fase Premundialista amb partit a casa davant Illes Fèroe, el rival més assequible del grup. Hi ha especial atenció en aquest partit?
–Estem preparant-lo des que va acabar el d’Hongria. Però amb tots els rivals fem el mateix. No perdem ni un segon. Abans em preguntaves si tinc la fórmula perquè la selecció trenqui la mala ratxa de derrotes... No ho sé però em mullaré i et diré que aconseguirem quatre punts en aquesta fase. Si encerto, això voldrà dir que trencarem la mala ratxa de resultats.

–És aquest el seu desig per al 2017?
–No. El meu desig és tenir salut. Això és el més important a la vida.