ADOLFO MASYEBRA MENTALISTA
ADOLFO MASYEBRA: «Interactuar amb la gent és el millor de ser mentalista»
Amant de l’il·lusionisme i el poder de la ment, Adolfo Masyebra parla sobre la diferència entre un mag i un mentalista i revela algunes de les principals qualitats que ha de posseir un bon professional de l’hipnosi. / Per LÍDIA RAVENTÓS
–Va començar en el món del mentalisme de molt jove. Sempre s’hi va voler dedicar?
–Em vaig adonar a partir de la meva majoria d’edat que era mentalista, al principi pensava que era mag. Des de petit somiava en entrar al món de l’il·lusionisme i als 11 anys em van comprar el meu primer llibre de màgia, vaig aprendre els meus primers trucs... I a partir d’aquí, cap als 15 anys ja vaig començar amb temes més de mentalisme.
–Quina diferència hi ha entre un mag i un mentalista?
–Un mag es dedica a l’art de l’impossible i un mentalista es dedica a l’art de l’impossible però increïble. La diferència bàsica seria que el mag es basa més en allò visual i un mentalista en allò mental, control i lectura de la ment.
–Què creu que fa falta per ser un bon mentalista?
–Connectar amb la gent. L’únic que has d’aprendre és a tenir empatia i aprendre a connectar. Perquè igual que un joc de màgia o una il·lusió visual la pots pràctica mil vegades a casa fins que surti perfecte i la puguis fer davant d’una càmera, un mentalista no. Un mentalista té sempre un factor humà i ha d’interactuar amb ell perquè és el que fa gran la seva feina. Per això crec que l’empatia i la connexió són les dues qualitats imprescindibles que un mentalista hauria de desenvolupar.
–També treballa amb la hipnosi. És un món que sovint, fins i tot, fa una mica de por al públic.
–És veritat, però és un sentiment que ve donat una mica per les pel·lícules i les llegendes urbanes. En realitat és una mica de desconeixement. La hipnosi no ha de perquè fer por a ningú. Un bon mentalista és també en cert nivell una mica hipnotista. Per parlar-ne cal tenir en compte l’ampli rang de comunicació de les persones. Sobretot és important remarcar que no és somni.
–Amb què ens sorprendrà aquest cap de setmana amb el seu espectacle a Andorra?
–És un espectacle pensat per majors de 16 anys de mentalisme. A la primera part es farà un desafiament mental cap a la meva pròpia persona, explicant una mica què és el mentalisme i en quins pilars es basa i, en una segona part, farem un exercici d’hipnosis jugant amb el dolor, allò típic del dolor està a la ment. Connectarem persones en el més estil vudú i serà molt personal.
–El públic podrà participar directament?
–L’espectacle es basa en una interacció constant amb el públic. La gent escriurà paraules que jo intentaré endevinar mitjançant la psicologia i, finalment, escriurà secrets amb els quals jo intentaré connectar sense fer-los ni una sola pregunta. I segona part serà totalment protagonista el públic. Tota la hipnosi que jo faci serà amb el públic, no amb els meus ajudants ni voluntaris.
–Va començar en el món del mentalisme de molt jove. Sempre s’hi va voler dedicar?
–Em vaig adonar a partir de la meva majoria d’edat que era mentalista, al principi pensava que era mag. Des de petit somiava en entrar al món de l’il·lusionisme i als 11 anys em van comprar el meu primer llibre de màgia, vaig aprendre els meus primers trucs... I a partir d’aquí, cap als 15 anys ja vaig començar amb temes més de mentalisme.
–Quina diferència hi ha entre un mag i un mentalista?
–Un mag es dedica a l’art de l’impossible i un mentalista es dedica a l’art de l’impossible però increïble. La diferència bàsica seria que el mag es basa més en allò visual i un mentalista en allò mental, control i lectura de la ment.
–Què creu que fa falta per ser un bon mentalista?
–Connectar amb la gent. L’únic que has d’aprendre és a tenir empatia i aprendre a connectar. Perquè igual que un joc de màgia o una il·lusió visual la pots pràctica mil vegades a casa fins que surti perfecte i la puguis fer davant d’una càmera, un mentalista no. Un mentalista té sempre un factor humà i ha d’interactuar amb ell perquè és el que fa gran la seva feina. Per això crec que l’empatia i la connexió són les dues qualitats imprescindibles que un mentalista hauria de desenvolupar.
–També treballa amb la hipnosi. És un món que sovint, fins i tot, fa una mica de por al públic.
–És veritat, però és un sentiment que ve donat una mica per les pel·lícules i les llegendes urbanes. En realitat és una mica de desconeixement. La hipnosi no ha de perquè fer por a ningú. Un bon mentalista és també en cert nivell una mica hipnotista. Per parlar-ne cal tenir en compte l’ampli rang de comunicació de les persones. Sobretot és important remarcar que no és somni.
–Amb què ens sorprendrà aquest cap de setmana amb el seu espectacle a Andorra?
–És un espectacle pensat per majors de 16 anys de mentalisme. A la primera part es farà un desafiament mental cap a la meva pròpia persona, explicant una mica què és el mentalisme i en quins pilars es basa i, en una segona part, farem un exercici d’hipnosis jugant amb el dolor, allò típic del dolor està a la ment. Connectarem persones en el més estil vudú i serà molt personal.
–El públic podrà participar directament?
–L’espectacle es basa en una interacció constant amb el públic. La gent escriurà paraules que jo intentaré endevinar mitjançant la psicologia i, finalment, escriurà secrets amb els quals jo intentaré connectar sense fer-los ni una sola pregunta. I segona part serà totalment protagonista el públic. Tota la hipnosi que jo faci serà amb el públic, no amb els meus ajudants ni voluntaris.