Abans de prendre mesures en matèria de recursos hídrics l’Executiu vol tenir al seu abast totes les dades per prendre les decisions «més adients». Així ho va expressar el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia i portaveu del Govern, Guillem Casal, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, que va servir per aprovar l’actualització del reglament relatiu a les condicions d’autorització de l’explotació de les captacions d’aigua destinades al consum humà amb l’objectiu de millorar i simplificar el procediment per autoritzar-les. Per poder obtenir aquestes dades, des del Govern es té prevista una reunió amb els comuns i els responsables de les diferents xarxes d’aigua per tal de fer el punt sobre la situació en la qual «ens trobem». Casal va incidir que la voluntat de l’Executiu, tal com ja va explicar fa un parell de setmanes, és poder elaborar un butlletí sobre la disponibilitat de l’aigua i també va remarcar que la situació al país és «totalment diferent» a la que es pugui viure, per exemple, a Catalunya. Malgrat això, va emfasitzar que la disponibilitat de recursos hídrics suficients és una qüestió que «ocupa i preocupa» l’Executiu.

Tal com va comentar el ministre portaveu, l’actualització d’aquest reglament que va aprovar ahir el Consell de Ministres és una qüestió molt tècnica, però que va costar tirar endavant, ja que va puntualitzar que feia 10 anys que s’hi estava treballant. Entrant en detall, el reglament defineix les condicions, els estudis i els procediments per a l’autorització de l’explotació de les captacions d’aigua potable, les quals el text classifica en tres tipus diferents en funció del cabal captat, el tipus de gestió i la quantitat de persones que abasten. Amb l’objectiu de simplificar la tramitació administrativa i seguir garantint la protecció de la salut pública, el text defineix un únic perímetre de protecció del punt on es fa efectiva la captació física de l’aigua –que es determinarà a través d’un estudi hidrogeològic–, que al seu torn passarà a ser sòl no urbanitzable –d’acord amb el procediment previst en la llei del sòl– i quan la captació actualitzi la seva situació.

Segons especifica el reglament, les administracions comunals hauran de tenir en compte en el seu pla d’ordenació i urbanisme parroquial (POUP) la classificació de la zona del perímetre de protecció de cada captació com a sòl no urbanitzable. 

Així mateix, les autoritzacions de les explotacions concedides per l’Executiu prèviament a l’entrada en vigor d’aquest reglament tenen plena validesa, tot i que els titulars tenen un termini màxim de cinc anys per efectuar les modificacions oportunes de les dades i els assentaments registrals respectius. De la mateixa manera, els titulars de les captacions d’aigua de consum humà que exploten actualment una captació i que encara no disposen de la corresponent autorització administrativa tindran un termini de cinc anys per regular la seva situació. El reglament també inclou que els projectes constructius de captacions d’aigua destinada al consum humà han d’obtenir, prèviament a l’aprovació del projecte, l’autorització d’explotació del recurs hídric.

D’altra banda, el reglament estableix la creació d’un registre de les captacions per mantenir un cens estatal actualitzat sobre la qüestió. Finalment, el reglament modifica la composició i el funcionament de la comissió tècnica d’aigua de consum humà (CTACH), la qual està formada pels directors dels departaments encarregats de la salut, de la gestió del medi aquàtic i de l’ordenament del territori, així com els tècnics dels ministeris corresponents.