El vestíbul del Consell General va acollir ahir la recepció de la celebració del 31è aniversari de la Constitució del país. Un acte que, a més de comptar amb l’assistència del teixit polític andorrà i alts càrrecs i representants dels països veïns, va estar presidit pel síndic general, Carles Ensenyat, qui va articular el seu discurs al voltant de l’important moment que viu Andorra sobre la decisió de formar part de la Unió Europea. 

Ensenyat va exposar la trajectòria que la societat de principis dels anys 90 va fer per tal d’aprovar el referèndum que va donar llum verda a la Carta Magna, el 14 de març de 1993. «El poble andorrà va aprovar en referèndum la Constitució que ha presidit la nostra evolució institucional al llarg dels darrers 31 anys», fet que el síndic va recordar com un dels successos més històrics del país. «Amb el text, Andorra s’homologava com a Estat independent, de dret, democràtic i social, i se li obrien les portes del concert de les nacions modernes i de la comunitat internacional». 

A més de remarcar els beneficis que van esdevenir de l’aprovació del text, Ensenyat va apel·lar a l’evolució que significa el moment que viu el país actualment envers l’Acord. «El 2024 estarà marcat pels debats al tomb de l’Acord d’Associació amb la Unió Europea. I en el moment, sí que ens obliga a fer un acte de generositat sobre una magnitud que no té precedent», remarcant que, per a la societat andorrana, l’Acord d’Associació serà altre fet històric de màxima rellevància. «En els propers mesos, tindrem l’ocasió de conèixer tots els detalls del contingut del text negociat. Podrem debatre amb profunditat els diferents aspectes i, fins i tot, imaginar i discutir escenaris de futur», va apuntar Ensenyat. 

D’altra banda, el síndic general no va deixar d’esmentar els possibles desequilibris en el text negociat envers alguns col·lectius: «Trobarem elements en l’Acord susceptibles de generar discussions llargues i profundes, i també disposicions millorables o que no acaben de satisfer les aspiracions, els interessos o les expectatives d’algun col·lectiu». Finalment, dins de les seves paraules dedicades a l’acte, Ensenyat va declarar la voluntat d’avenç del país amb la «crida dels representants de la societat civil i els representants polítics», perquè «no s’avança, ni es creix, ni s’evoluciona a força de sumar zeros». En acabar, el president de la Sindicatura va posar èmfasi en la falta de respostes que poden tenir els andorrans i andorranes sobre l’Acord: «Ningú no té totes les respostes avui. Com tampoc ningú tenia les respostes el 1993». 

LES FIGURES POLÍTIQUES DEL PAÍS / La celebració també va ser l’epicentre de trobada de moltes figures polítiques del país, així com d’intercanvi d’opinions. Per la seva part, el cap de Govern, Xavier Espot, a més de valorar positivament el 31è aniversari de la Carta Magna, va afegir que tant el text negociat com la Constitució són dos moments «que presenten moltes similituds, perquè en el passat també hi havia moments de pors, de dubtes, al voltant d’un text constitucional, però que amb el temps s’ha vist que era un element bàsic per la prosperitat econòmica i social del país». I en la mateixa línia de l’Acord, va declarar que la incertesa i la por són sensacions que «hem de ser capaços de revertir-les i es fa amb debats com l’altre dia, responent a les preguntes i explicant les coses com són», ja que se sap que hi ha crítiques, però «les que m’arriben de l’esdeveniment de l’altre dia són sobre la forma en què es va fer, no del contingut que es va explicar», fet que el fa sentir alleujat.

Per la seva part, el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, va remarcar que des de la formació política «volem que la gent visqui amb un alt nivell de qualitat de vida». Per aquesta mateixa raó, Escalé va exposar que ara «és un moment per considerar quin model de país volem que sigui Andorra». I sobre el text negociat, Escalé va esmentar que des de Concòrdia «tenim una perspectiva una mica escèptica i estem a l’espera del document definitiu», afegint que «el procés d’aprovació de la Constitució i el de l’Acord tenen dues naturaleses molt diferents. Tot i que estic d’acord en el fet que són dues situacions molt transcendents per al Principat».

Tanmateix, la líder del grup parlamentari d’Andorra Endavant, Carine Montaner, va manifestar que «cal tenir una bona relació amb Europa, però l’Acord canviaria la nostra realitat». En referència a l’exposició dels detalls del text negociat, Montaner va anunciar que «el 25 de març tindrà lloc una exposició sobre el nostre estudi d’impacte sobre que guanyem i perdem, així com els detalls, perquè Andorra s’ho mereix». No obstant això, la líder de la formació política va exposar que «per a nosaltres el balanç és negatiu, però no volem influenciar a la ciutadania. Deixarem al nostre expert presentar el contingut de l’Acord i que cadascú valori i ho posi en una balança». 

PORTES OBERTES / Més de 100 persones van aprofitar l’activitat de portes obertes al Consell General i a la Casa de la Vall que es van programar en el marc de celebració dels 31 anys del referèndum per crear la Constitució andorrana. D’altra banda, la música també va ser la protagonista de la jornada, amb un conjunt d’acordions de l’Institut de Música i una actuació de la Grossband. També es va celebrar una audició de sardanes i va tenir lloc un concert de l’ONCA al Centre de Congressos d’Andorra la Vella.