PUBLICITAT

Dol a l'imperi del perfum

  • Mor a l'Hospital de Reus Júlia Bonet Fité a l'edat de 89 anys, a causa d'una aturada cardiorespiratòria
C. G.
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
La primera botiga Júlia, on Bonet va començar quan només tenia 17 anys Foto: TONY LARA

Júlia Bonet Fité va morir ahir al matí, poc abans de les 11 hores, a causa d'una parada cardiorespiratòria. Tenia 89 anys i presidia un model de negoci consolidat: Perfumeries Júlia, que va fundar ella mateixa amb només 17 anys.

Fonts properes a la família van informar que tot va anar ràpid i de manera inesperada. Estava a la seva casa de Vilafortuny, a Cambrils (Tarragona), quan va patir l'aturada. Els serveis mèdics van traslladar-la fins a l'Hospital de Reus, però ja no van ser a temps de poder salvar-li la vida.

Júlia Bonet estava casada amb Pere Zamora i tenia tres filles, Anna Maria, Melània i Immaculada. Totes elles han acabat exercint al negoci familiar, malgrat iniciar les seves carreres professionals lluny de l'imperi del perfum. Un imperi que naixia ara farà 72 anys, quan una molt jove i inexperta Júlia Bonet obria una perruqueria a l'avinguda Carlemany, 16, a Escaldes-Enrgodany. Eren els baixos de la seva llar familiar.

Andorra es trobava lluny llavors del benestar i notorietat de la que disposa a l'actualitat. País rural, sense un teixit comercial desenvolupat i amb unes comunicacions precàries que impedien una connexió fluïda amb l'exterior. Júlia Bonet era a més una dona entre empresaris. Però va ser visionària, i pionera. Poc a poc, aquella primera perruqueria va anar-se convertint en una perfumeria. I tot gràcies als viatges que ella personalment realitzava fins a Tolosa, a peu i amb una maleta a l'esquena fins a l'Ospitalet. Tornava carregada amb productes cosmètics que ni a Andorra ni a Espanya es podien aconseguir. Pintallavis, esmalt d'ungles o fragàncies, entre d'altres.

I d'aquesta idea en van sorgir els fruits de l'imperi actual. Bonet obria 30 anys després d'inaugurar la petita perruqueria escaldenca un segon establiment a pocs metres. I ja eren altres temps. Andorra creixia a velocitat vertiginosa, a la vegada que les seves comunicacions i la seva fama comercial, especialment en territori espanyol. La firma ho va saber veure i encarar, i poc a poc va anar obrint nous locals, primer a Escaldes, després a Andorra la Vella i finalment a Espanya.

Actualment Perfumeries Júlia està formada per 63 establiments repartits per Andorra (21 del total) i Espanya (a Madrid, Catalunya, Cantàbria, el País Valencià, Aragó, Navarra i La Rioja). A més d'un Museu del Perfum inaugurat l'any 2004 i una línia cosmètica pròpia. Als anys 80 va néixer l'Eau de toilette Júlia i anys més tard s'hi afegien gels i llet hidratant. El binomi de la seva filosofia de negoci es completa amb intentar potenciar «la millor atenció al client», segons va informar ahir l'empresa a través d'un comunicat.

Al llarg de la seva trajectòria va rebre diversos reconeixements. N'és exemple el premi «Millor perfumeria», que va rebre el 2004 de la mà del grup Tecnipublicaciones.

La darrera aparició pública de Júlia Bonet va ser el passat cinc de maig, en motiu de la inauguració del Camí de les olors, un recorregut olfactiu pels carrers escaldencs a partir de plantes aromàtiques i remeieres autòctones. Va assistir només a la presentació, no va realitzar el recorregut posterior.

L'enterrament, demà a Escaldes / Perfumeries Júlia va informar que l'enterrament de Bonet serà demà a les 11 hores, a l'església d'Escaldes-Engordany. S'espera un multitudinari adéu, tenint en compte el pes de Júlia Bonet dins el teixit empresarial i el que ha representat el seu negoci pel país.

Júlia Bonet, que s'autodefinia com una dona moguda i molt activa, va ser pionera entre les dones i va convertir el seu petit negoci de perruqueria en una de les firmes de perfumeries més importants de la península. Va començar aquesta vertiginosa carrera, però, perquè el seu pare no li va deixar seguir les passes de les seves germanes grans: Marxar a treballar d'au pair a França. Qui sap si la firma Júlia existiria ara si finalment el seu pare hagués cedit a les seves pretensions.

 



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT