• El fotògraf escaldenc s'estrena en paper amb 'Estatges/Instatges', 64 vistes panoràmiques de les muntanyes, valls, boscos, rius i llacs andorrans
• El poeta Andreu Escales hi ha posat la lletra

Alt de la Capa i Solà de Pal, des de la font del Bisbe, la Massana: «Mai la bellesa/ no es vestí tan/ amunt de seda», en diu Andreu Escales. Foto: JORDI PANTEBRE

Sembla mentida, però mai fins ara havíem vist l'obra de Jordi Pantebre en paper. En paper d'impremta, s'entén, i en format llibre. Costa de creure, després d'una trajectòria llarguíssima que es va iniciar ara fa ja justament mig segle i d'una quarantena llarga d'audiovisuals, que és l'ofici –l'art, vaja– que ha cultivat des de mitjans anys 70 i amb què s'ha fet un nom de referència en el nostre migrat panorama artístic. Doncs així és: Pantebre (Escaldes, 1950) s'estrena a les llibreries amb Estatges/Instatges, una col·lecció de 64 fotografies panoràmiques que constitueixen el que el novel·lista i historiador Albert Villaró en diu –al pròleg– «unes ulleres noves que ens permeten veure un país igualment mineral i bàsic però on tot flueix i respira d'una altra manera».

El cert és que llibres amb els paisatges nostrats com a objecte més o menys artístic i pintoresc es poden comptar per desenes; per centenars, probablement. Molt més escassos són els fotògrafs que s'han atrevit amb la panoràmica, i raríssims els que s'hi ha embarcat amb la intensitat, la passió i l'extensió amb què Pantebre ho assaja a Estatges/Instatges. Si és que n'hi ha algun, és clar. Pel llibre hi pul·lulen pics, planes, toses, alts, estanys, valls, ports, rius, basses, obagues, solanes, orris, boscos i naturalment cortals. I constitueix un qui és qui de l'orografia nacional: Tristaina, Incles, Fontargent, Casamanya, Pessons, les Abelletes, Creusans, Sorteny, Rialb, l'Angonella, Setúria, Cabús, Enclar, Perafita i, és clar, el Madriu. I tot, ja s'ha dit, en format panoràmic: una proposta gairebé marciana que consisteix a enganxar fins a sis instantànies l'una al costat de l'altre per muntar una imatge amb un angle que veu el que mai no veuria l'ull humà. El resultat és espectacular, i Pantebre el domina com pocs: tampoc no és estrany, si tenim en compte que hi treballa des del 1975.

Tria entre descartades

La seixantena de fotografies d'Estatges/Instatges procedeixen del buidatge d'un arxiu monumental reunit al llarg de cinc decennis de carrera. Un calaix de sastre –de fotògraf, en aquest cas– on s'havien anat quedant els descarts de tries prèvies i que, per tant, mai abans no havien vist la llum: «Per cada imatge bona n'hi ha cent de dolentes que es queden a l'arxiu. És entre aquesta munió on he seleccionat les que conformen aquest llibre. I que consti que, per mi, la segona tria és tan bona com la primera». Val a dir que hi són representades més o menys proporcionalment totes les parròquies, excepte Escaldes, que hi ensenya breument la poteta del Madriu perquè –adverteix Pantebre– «tot el que havia de dir sobre la vall ja ho vaig dir en el documental homònim, estrenat el 2006».

Les fotografies van totes acompanyades de brevíssims poemes, en ocasions gairebé haikús, de l'urgellenc Andreu Escales –en tenen sengles mostres als peus de fotos d'aquí al costat– culpable d'altra banda d‘una de les prometedores endreces del volum, dedicat ni més ni menys que al cantautor argentí Facundo Cabral –l'autor de No soy de aquí ni soy de allá– i posat sota l'advocació d'una oportuníssima sentència del ballarí Vaslav Nijinski: «Suïssa està malalta». No sé si m'entenen. Per cert, la sala de Govern acollirà entre el 25 de gener i el 17 de febrer una magna exposició amb les 63 panoràmiques del llibre. No s'ho perdin, perquè per una vegada veuran Andorra en cinemascop. I com diu Villaró, «el món on vivim és més cinemascop que no pas universal».

Per a més informació consulti l'edició en paper.